Text de LdA per garantir l’accés dels consellers generals a la informació

Amb l’objectiu de facilitar als ciutadans la informació de l’Estat que és pública i també per garantir les potestats que la Constitució i el reglament del Consell General atorguen als parlamentaris i que aquests puguin també accedir a aquella informació que es considera reservada o secreta, el grup parlamentari liberal va entrar ahir a Sindicatura la proposició de llei de la transparència i l’accés a la informació.
Així ho van explicar els consellers generals liberals Jordi Gallardo i Judith Pallarés, que confien que aquest text pugui servir per corregir la situació que s’ha viscut aquesta legislatura en què els parlamentaris “ens hem trobat amb moltes dificultats per accedir a informació i no només del Govern, sinó també de determinades institucions”. 
En aquest sentit, Gallardo, que es va mostrar convençut que “ha estat la legislatura en què s’ha denegat més informació als consellers generals”, va lamentar que “alguns organismes de l’Estat s’han convertit en caixes negres d’informació” i va recordar les dificultats amb què s’ha trobat per disposar de determinada informació la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera.
Per aquest motiu, en les disposicions finals de la proposició de llei es preveu una modificació de la Llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries i de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional per deixar clar que la informació reservada de què disposen en virtut de les seves funcions pot ser requerida des del Consell General en el marc de la seva tasca parlamentària.
I és que des del grup liberal “entenem que hi hagi informació que sigui classificada com a reservada, però aquest fet no vol dir que hagi de ser inaccessible als càrrecs electes”, va remarcar Gallardo, que es va mostrar esperançat en el fet que la proposició de llei “sigui ben rebuda per tots aquells grups que són partidaris de la transparència”, i va assegurar que “no entendríem que el text no fos pres en consideració”.
Pallarés va explicar que el text, basat en els principis de legalitat, transparència, idoneïtat i raonabilitat, estableix els mecanismes per classificar la informació sensible i fixa aquelles matèries en què es pot declarar aquesta com a reservada i aquelles en què no es pot classificar com a informació reservada d’Estat.
En el primer cas, el text, que també estableix els casos en què no s’aplica la llei –processos judicials, coprínceps ni els seus serveis i dades de caràcter personal ja regulades per la Llei de protecció de dades–, inclou les matèries relatives a la seguretat civil de les persones i els béns públics, les relatives a les relacions internacionals, a la seguretat nacional, als sistemes de telecomunicacions i a les relatives a operacions relacionades amb la producció de signes monetaris i títols de valors d’Estat.
En canvi, entre el que no es podria classificar “en cap circumstància” com a informació reservada d’Estat, hi hauria les dades de caràcter personal ja regulades per la Llei de protecció de dades, la informació relacionada amb la violació dels drets i llibertats fonamentals de la persona, la relativa a condicions mediambientals i productes alimentaris, la d’accidents, catàstrofes i perills naturals, la relativa a la salut de la població, la del mercat laboral i, de forma genèrica, tota aquella classificada com a no reservada per indicació dels diferents tractats internacionals.
Pel que fa a l’accés dels consellers generals a la informació classificada com a reservada, la proposició de llei preveu que els parlamentaris la sol·licitin seguint els procediments ja previstos en el reglament del Consell General i que acabi sent la junta de presidents la que determini com s’ha de fer aquest accés a la informació en cada cas. En el cas que es denegui, va precisar Pallarés, cal que el rebuig de la sol·licitud estigui “ben motivat” i només es podrà denegar en aquells casos que pugui comportar “un perill per la seguretat nacional o els interessos de l’Estat”.
La proposició de llei també inclou una disposició final per modificar l’article 377 del Codi Penal per incloure-hi un nou apartat que deixi clar que “l’autoritat o funcionari que ometi les més elementals mesures de vigilància i protecció de la informació classificada com a reservada d’Estat, i posi en perill el seu contingut i reserva, ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys”.