Toc d’alerta a la CASS per diferents incompliments de la legislació laboral

El Tribunal de Comptes dona, en l’informe relatiu als treballs de fiscalització de l’exercici 2015 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), un toc d’alerta a la parapública per diferents incompliments no únicament de la normativa comptable sinó també de la legislació laboral vigent.
Així, i després de l’anàlisi de les despeses de personal, l’òrgan fiscalitzador assegura haver observat “diversos treballadors que, un cop han finalitzat dos contractes de durada determinada successius, han estat objecte d’un tercer i posteriors un cop transcorregut un termini de seixanta dies entre el segon i el tercer”.
Per aquest motiu, el Tribunal de Comptes considera que el lloc de treball ocupat “no respon als requisits de servei determinat” que estableix el Codi de relacions laborals i que per tant “es tracta d’una cobertura de llocs de treball de la CASS sense seguir els procediments als quals la normativa i el reglament propi obliguen”.
Així mateix, l’informe posa de manifest que l’exercici 2015 va haver-hi un excés en relació amb el màxim legalment permès d’hores extraordinàries, ja que s’ha constatat treballadors que “han excedit el nombre màxim de 50 hores extraordinàries mensuals” que permet el Codi de relacions laborals.
Des de la parapública, en les al·legacions a l’informe, es justifica la successió de contractes de personal per obra o servei determinat en el fet que la implantació de la llei del 2008 i les modificacions posteriors “van suposar un increment notable de les tasques a desenvolupar per l’entitat”. També s’explica que, d’acord amb el pressupost del 2016, s’ha treballat en els concursos públics necessaris “a fi de consolidar els llocs de treball amb personal contractual de caràcter indefinit”. 
Pel que fa a la qüestió de les hores extraordinàries, l’argumentació de la CASS és força similar. En aquest cas la parapública recorda que el 2015 va ser un exercici “de gran intensitat d’aplicació normativa”, ja que durant l’any entren en vigor la Llei de l’IRPF i els seus reglaments, així com les modificacions a la Llei de la CASS. 
Així, la parapública admet que alguns treballadors van sobrepassar el llindar legal de les 50 hores per garantir la posada en marxa del projecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques durant el primer trimestre de l’any. A més, assegura que “aquest excés no va ser superior a  nou hores addicionals al límit legal dels tres especialistes requerits en l’èxit de la implantació”.
D’altra banda, i com en informes d’exercicis anteriors, el Tribunal de Comptes incideix novament que els treballadors de la CASS perceben retribucions que no se sustenten en cap normativa que les justifiqui.
Concretament, esmenta l’informe, l’anomenat complement antiga classe C, que és fruit de la transformació en metàl·lic d’una remuneració en espècie que complementava la cotització dels treballadors però que no està emparat per cap normativa. Aquest complement va tenir un cost per a la CASS de 180.285 euros el 2015.
Així mateix, l’òrgan fiscalitzador es refereix en el seu informe al complement salarial fins al  cent per cent del sou a càrrec de la CASS en les baixes laborals, sense que hi hagi tampoc cap regulació normativa que el justifiqui.
En el cas del “complement antiga classe C”, la Caixa Andorra de Seguretat Social recorda en les seves al·legacions que el consell d’administració de la parapública va acordar el 1990 que tot el personal fix cotitzaria a la branca de vellesa en la classe C i que la mateixa CASS assumiria la diferència entre aquesta classe i la A. A més, anys més tard es va modificar el mecanisme de cotització i comptabilització d’aquesta prestació, que, des del 2007, es declara com a salari.
La modificació de la Llei de la CASS del 2014 va establir un únic tipus de cotització i la parapública, en base als seus informes jurídics, va acordar aquest increment del salari net al personal fix que en aquell moment percebia el complement de classe C. 
Pel que fa al complement salarial fins al cent per cent del sou en les baixes laborals, la CASS recorda en les al·legacions que es tracta d’una “pràctica invariable” des de la creació de l’entitat i que és un avantatge reconegut al personal fix anterior a l’any 2016. En el cas de les noves contractacions, explica la CASS, que a més fa referència a una sentència del Tribunal Superior del 2015 sobre l’assegurança complementària d’assistència sanitària, ja es regula explícitament en el contracte laboral. No obstant, la parapública assegura que “s’està treballant en una proposta de reglament per aprovació del Govern que reguli les condicions i especialitats del personal al servei de la CASS”.
Malgrat aquestes explicacions, i igual com en el cas de les relatives a la successió de contractes de personal per obra o servei determinat i per l’excés d’hores extraordinàries, el Tribunal de Comptes considera que les al·legacions de la CASS “no aporten cap informació complementària que permeti modificar les conclusions” de l’informe.