El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va plantejar ahir als grups parlamentaris treballar junts en comissió per començar a analitzar una reforma “més àmplia” i “global” de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, oferiment que va ser recollit pels grups de l’oposició i, especialment, per la parlamentària del PS i presidenta de la comissió legislativa de Política Territorial i Urbanisme, Rosa Gili.
Torres, que va advertir però que potser obrir aquest debat no agradarà a tothom ja que s’hauran de plantejar aspectes com per exemple la unificació del percentatge de cessió a totes les parròquies, va fer aquestes manifestacions en el debat de l’esmena a la totalitat al projecte de modificació de la llei del sòl presentada pel grup liberal, un text que pel parlamentari Josep Majoral “només té l’objectiu d’obviar lleis i infringir principis”.
I és que des del grup liberal es considera que la proposta de modificació del text, per tal de facilitar la cessió de sòl gratuït per a projectes d’interès nacional, vulnera la Llei de competències i l’acord institucional signat la legislatura passada entre el Govern i els comuns.
Des del grup demòcrata, la consellera general Meritxell Palmitjavila va negar amb contundència que això fos així i va assegurar que precisament l’objecte de la llei és donar compliment a l’acord institucional a la vegada que no lamina cap competència dels comuns ni menysté el principi de subsidiarietat.
Palmitjavila, però, va anar una mica més enllà de la defensa del projecte de llei, i va acusar l’oposició d’“utilitzar el procediment d’esmena a la totalitat amb l’única finalitat de retardar i entorpir la tasca parlamentària”.
El comentari de la consellera demòcrata va indignar la bancada liberal i els parlamentaris del grup mixt, que li van retreure el tic “poc democràtic” i que qüestionés el dret dels grups a presentar esmenes a la totalitat a qualsevol projecte de llei que considerin oportú.
En aquest sentit, Gili, que va assegurar que “podia començar a pensar que aquest acord institucional és com una segona Constitució quan es va fer d’esquena al Consell General”, es va mostrar confiada que les manifestacions de Palmitjavila fossin fruit d’un equívoc ja que, va afirmar, “no vull creure que tenen un problema amb els procediments parlamentaris”.
Per la seva part, Majoral va considerar “molt greus” les manifestacions de la parlamentària demòcrata i va assegurar “preferir no dir” el que en pensava “per respecte” als consellers generals. Així mateix, el parlamentari liberal va advertir l’executiu que “el perill de legislar per un interès partidista pot fer perdre de vista l’interès general”, expressió que va provocar la intervenció del cap de Govern, que va afirmar “no entendre” com un text que defensa l’interès general no rebia cap vot per part de l’oposició.

 

LdA dubta de la constitucionalitat del projecte de llei general de l’allotjament turístic

 El conseller general del grup liberal Joan Carles Camp va assegurar ahir tenir “seriosos dubtes” sobre la constitucionalitat del projecte de llei general de l’allotjament turístic entrat a tràmit per l’executiu en la defensa a la totalitat del text presentada per la seva formació. Camp, que va reiterar que lluny del control que persegueix aquesta llei pot comportar “la disminució de l’activitat” del sector, va incidir que el text “genera inseguretat jurídica” i va precisar que xoca amb l’article 27 de la Constitució ja que es vulnera part del dret a la propietat privada. En aquest sentit, el parlamentari, a qui el conseller de DA Carles Jordana va retreure el “mal ús” de determinats termes jurídics, va posar com a exemple d’inseguretat jurídica el fet que una persona que hagi adquirit un apartament en un immoble i el POUP de la parròquia digui que és d’ús turístic i que en canvi la comunitat de propietaris s’hi oposi.
Des del Govern, el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, va assegurar que l’argumentació per defensar l’esmena a la totalitat “no té sentit i no s’adapta a la realitat del sector”, ja que l’objectiu principal de la llei, al marge d’ordenar el sector, és regular els pisos d’ús turístic, que han crescut un 125%, per evitar que, com s’està començant a donar, hi hagi una reducció d’habitatges destinats al lloguer per a temporers, o fins i tot en un futur per a residents.
Des del grup mixt, el conseller d’SDP, Víctor Naudi, que va donar suport a l’esmena del grup liberal, va denunciar que el text té l’efecte pervers de convertir tots aquells pisos i edificis sorgits de la bombolla immobiliària en apartaments turístics, i va mostrar també la preocupació per la manca de seguretat jurídica. Per la seva part, la consellera general del PS, Rosa Gili, que va lamentar la “sensació que hi ha hagut poc diàleg amb el sector”, va criticar que el text sigui més rigorós amb les exigències a determinats tipus d’allotjaments turístics que no a d’altres i va assegurar que “no s’explica el tracte diferenciat”. No obstant, els parlamentaris del PS es van abstenir en la votació.


Crítiques per “precaritzar” la funció pública

El debat de les esmenes a la totalitat presentades pel grup liberal als projectes de modificació de la Llei del cos penitenciari i de la Llei del cos de policia així com al projecte de lleu del cos de prevenció i extinció d’incendis i salvaments va servir perquè des de l’oposició s’acusés l’executiu demòcrata de “precaritzar” la funció pública. De fet, el president suplent del grup liberal, Jordi Gallardo, en la defensa de l’esmena, va recordar la supressió del complement retributiu als nous agents, al marge d’incidir també en el fet que amb aquests textos es retallen drets fonamentals sense cap compensació –en referència al dret a vaga– a la vegada que s’endureix el règim sancionador i es deixen molts aspectes a l’arbitrarietat de la direcció de cada cos.
Des del PS, Gerard Alís va acusar l’executiu de “precaritzar la funció pública” i va lamentar que els tres projectes de llei tinguin una “voluntat excessivament economicista” i, a la vegada, retallin drets, fet que, al seu entendre, “pot posar en dubte la qualitat del servei”. 
En canvi, des de l’executiu, el titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va destacar que les lleis donen seguretat jurídica i més possibilitats de formació i dignifiquen les professions.