Treball amb l’ICO per desenvolupar un registre de càncer poblacional

El ministeri de Salut està treballant per desenvolupar un registre de càncer poblacional durant els pròxims anys i compta per fer-ho amb l’assessorament de l’Institut Català d’Oncologia i el Pla director d’oncologia de Catalunya, un suport per al qual el pressupost de l’any vinent preveu una partida de 6.270 euros. Així ho explica el titular de la cartera, Joan Martínez Benazet, en una resposta a una sèrie de preguntes de la consellera general socialdemòcrata Susanna Vela amb relació al nombre i tipus de càncers que han afectat els habitants del país els darrers cinc. 

Precisament, l’absència d’aquest registre poblacional comporta que només es pugui informar la parlamentària sobre el nombre de pacients i tipus de càncer que patien que han estat ingressats a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell en aquest període però no per exemple sobre el percentatge de persones, segregades per sexe, que sobreviuen a aquesta malaltia o que no ho fan.

En aquest sentit, el ministre, que incideix que la implantació de la història clínica facilitarà el desenvolupament d’aquest projecte, explica que el registre recollirà informació, de forma continuada, sistemàtica i estandarditzada, sobre tots els casos de tots els tipus de càncer diagnosticats en la població resident d’Andorra. Així, aquesta eina permetrà, mitjançant el seu tractament, obtenir dades d’incidència, mortalitat, supervivència i prevalença del càncer, tant globalment com segons l’edat, el sexe, la localització del tumor primari i altres variables i, per tant, “serà de gran ajuda per poder definir correctament la importància actual i futura d’aquesta malaltia” al país.

Quant a les dades sol·licitades per Vela, el ministre detalla que entre el 2015 i el 2019 l’hospital va registrar l’ingrés de fins a 1.047 persones amb càncer i que els tipus més freqüents van ser el de bufeta urinària (177 pacients), el de còlon (149), el de pulmó (107), el de mama (102) i l’hematològic (100), essent el de bufeta el que més afecta els homes (144) i el de mama (101) les dones.

Així mateix, i interpel·lat sobre l’existència d’un pla director, el ministre recorda que es disposa d’una estratègia per a la prevenció, la detecció precoç, el tractament, el suport i la rehabilitació de la patalogia oncològica. I avança que el programa de detecció precoç del càncer colorectal, que s’ha vist endarrerit per la situació provocada per la pandèmia de la Covid-19, es posarà en marxa en breu.

Concedides 195 de les 560 peticions d’ajuts a l’habitatge per la Covid
Fins a 560 persones van sol·licitar l’ajut extraordinari per a l’accés o el manteniment de l’habitatge després que l’Executiu modifiqués el Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris per flexibilitzar-ne els criteris d’accés arran de la situació de crisi generada per la pandèmia de la Covid-19. 

Així ho explica el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, en la resposta a una bateria de preguntes sobre aquesta qüestió del conseller general socialdemòcrata Carles Sánchez, en què precisa que només 195 de les sol·licituds rebudes van tenir una resolució favorable, mentre que 350 van ser desfavorables i 15 es van acabar retirant. Les demandes d’ajuts acceptades han representat un import global per a les arques públiques de 69.375,55 euros i la mitjana de diners atorgats ha estat de 355,77 euros per nucli familiar.

De les peticions denegades, el 51% (178) ho van ser perquè la persona sol·licitant tenia feina, el 16% (56) perquè malgrat que el demandant era en situació d’atur havia perdut la feina per motius aliens a la Covid-19 i el 14% (50) perquè se superava el llindar econòmic de cohesió social (LECS). També es van rebutjar 50 peticions (14%) perquè el demandant feia menys d’un any que residia al país. Malgrat el nombre de sol·licituds d’ajuts desestimades, el ministre explica que en tots els casos s’ha procedit a valorar el cas de forma individual i que, si ha estat necessari, s’han tramitat altres ajudes incloses en la cartera de serveis socials i sociosanitaris.

D’altra banda, Filloy, que responent a una altra qüestió explica que hi ha hagut fins a 139 ajuts l’import dels quals s’ha ajustat d’un mes a un altre per a l’activació d’altres ajudes en el marc de la llei de mesures urgents per fer front a les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19, tot i que “el còmput total que ha percebut la persona és el mateix”, admet que el darrer mes en què aquesta prestació va estar vigent, el juny, hi va haver un retard en el pagament del mateix. 

En aquest sentit, el ministre recorda que la partida destinada a aquestes ajudes es va haver d’ampliar i que per una qüestió de procediments interns no es va liquidar tot l’import fins al juliol. D’aquesta manera, les persones que havien de rebre l’ajuda durant el mes de juny ho van fer el 31 de juliol.
Finalment, i interpel·lat sobre possibles mecanismes substitutius un cop finalitzada aquesta ajuda, Filloy recorda que la cartera de serveis socials i sociosanitaris preveu fins a quatre tipus d’ajuts més lligats a l’habitatge.