Tret de sortida a la desescalada de la intervenció del mercat d’habitatge

Després de les lleis de mesures urgents del 2018, 2019 i 2020, el Consell General, amb els vots de la majoria parlamentària, va aprovar ahir el projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu, text que torna a prorrogar automàticament tots els contractes de lloguer que finalitzin el 2022 però amb el qual s’“inicia la desescalada en la intervenció del mercat d’habitatge de lloguer”, tal com va apuntar el president del grup demòcrata. Carles Enseñat, però, va deixar clar que aquesta desescalada es farà de manera “progressiva i ponderada”, ja que “si es fes de cop podria comportar la pèrdua de l’habitatge per a moltes famílies”.

El text, que al marge de les mesures relatives a l’habitatge inclou l’increment del 3,2% de les pensions de la CASS que es trobin per sota del salari mínim, el mateix percentatge amb què s’augmentarà també aquest l’any vinent, estableix la definició del concepte de preu assequible de la renda del lloguer, que es definirà a partir de les dades del futur registre de contractes de lloguer de l’Institut Nacional d’Habitatge i que, com va recordar el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, que va aprofitar la seva primera intervenció per llistar les 17 mesures que el Govern ha tirat endavant en matèria d’habitatge en aquests ja més de dos anys de legislatura, haurà de ser en tot cas un 25% inferior al preu de mercat.

Precisament, abans del debat de la llei, la majoria parlamentària va rebutjar la reserva d’esmena del grup parlamentari socialdemòcrata que plantejava que el preu assequible es vinculés als ingressos familiars medians i que com a molt fos un 30% d’aquests. En nom de la majoria, el president del grup liberal, Ferran Costa, que va agrair els “esforços i treball” del PS i la presentació d’esmenes, va argumentar el rebuig en el fet que és una proposta que “no s’ajusta a la realitat ni sistema actual” i que és “molt encotillada i dona poca flexibilitat a la multiplicitat de casuístiques dels nuclis familiars”.

Per la seva part, el conseller general de Terceravia+Unió Laurediana+Independents Joan Carles Camp, que va recordar que es tracta del quart any que el Govern porta a la cambra la pròrroga dels contractes de lloguer, si bé aquest cop ja “no com a mesura urgent”, va carregar durament contra la política de l’executiu en matèria d’habitatge i també contra la dels anteriors governs demòcrates, a qui va retreure la “manca de previsió” i “no estar a l’altura” en aquesta qüestió. Així mateix, Camp, molt crític amb l’”intervencionisme” del Govern, el va acusar d’haver “desmantellat el mercat de compravenda d’habitatges per a la classe mitjana”.

Des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit va justificar el suport a un text que preveu també desafectar els contractes que acabaven el 2019 i que arrendador i arrendatari acordin un nou contracte per a cinc anys amb un increment màxim del 10%, perquè aporta “tranquil·litat”, és “equilibrat” i també “responsable”, ja que “s’estableixen els mecanismes necessaris per al seu compliment”.

Nova pròrroga de les mesures per la Covid

El ple, amb el vot en contra de la consellera general no adscrita, Carine Montaner, va donar el vistiplau a una nova pròrroga de dos mesos de la facultat del Govern d’establir les restriccions previstes en la Llei general de sanitat i en la Llei qualificada de seguretat pública per fer front a la pandèmia de la Covid-19. Montaner, que ja no havia donat suport a les anteriors pròrrogues sol·licitades, va aprofitar el debat per carregar contra la política de l’executiu, especialment quant al passaport Covid, que va qualificar d’“atac a la llibertat” i un “càstig” per als que “no es volen vacunar amb vacunes experimentals”.

Només la majoria veu “prioritària” la llei de protocol que l’oposició creu que “no toca”

Únicament amb el vot favorable de les tres forces parlamentàries que donen suport a l’executiu, la cambra va acceptar la presa en consideració de la proposició de llei de protocol i cerimonial, un text al qual els consellers generals del PS i la parlamentària no adscrita, Carine Montaner, es van oposar en considerar que “hi ha d’altres prioritats” i que va rebre l’abstenció dels parlamentaris de Terceravia+Unió Laurediana+Independents en considerar que “malgrat que és una llei que pot ser necessària, ara no és el moment de tirar-la endavant”, com va apuntar Oliver Alis.

En nom de la majoria, la consellera general demòcrata Mònica Bonell va defensar la necessitat d’un text, que ja s’havia començat a treballar durant la legislatura del Govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu, que “preserva i respecta els usos i costums”.

El president del grup socialdemòcrata, Pere López, va demanar a la majoria si davant el context actual considera que és prioritària una llei d’aquestes característiques, i va remarcar que la prioritat del PS és la reactivació econòmica, les pensions, l’habitatge, els salaris i el transport públic, entre d’altres. En una línia similar es va manifestar Montaner, que va demanar-se si no és més important que hi hagi gent que no arribi a final de mes o que hi hagi empresaris a la ruïna que no pas aquest text, i va sentenciar que, en un moment com el present, “parlar de cerimònies és com parlar d’una petita ferida a una persona que té càncer”.

D’altra banda, i en aquest cas per assentiment de tota la cambra, en la sessió es va aprovar la ratificació del conveni entre Andorra i Hongria per eliminar la doble imposició.