UL+ILM alerta de l’impacte de l’acord d’associació al pressupost

Unió Laurediana+Independents de la Massana va mostrar ahir la seva preocupació per l’impacte que pugui comportar l’acord d’associació amb la Unió Europea al pressupost de l’Estat, “uns comptes ja prou complicats i amb dèficit”, que pot provocar que “o s’acaben retallant dràsticament les despeses de funcionament o caldrà recaptar el doble en impostos en els propers anys”.
Així ho van posar de manifest ahir els consellers generals massanencs, Joan Carles Camp i Carles Naudi d’Areny-Plandolit, en el transcurs de la reunió pública que va aplegar una setantena de persones a La cuina d’en Joan (les Fontetes), i que va servir per posar de manifest el gran volum d’incerteses que planen sobre l’acord que ha de permetre l’accés d’Andorra al mercat interior europeu.
Naudi, que va insistir que, malgrat que el pressupost preveu un dèficit de 25 milions, en realitat és de 50, ja que no s’hi  recullen ni l’IPC real, ni la caiguda de l’impost de societats, ni la previsible pujada dels tipus d’interès ni tampoc els 10 milions de transferències que s’han  de pagar als comuns, va destacar que la situació dels comptes públics encara es complicarà més pel continuat increment de la despesa sanitària i també per la necessitat de garantir les pensions un cop la branca de jubilació entri en dèficit. I a tot això, va continuar el parlamentari massanenc, “caldrà afegir-hi el cost de l’assumpció de tot el cabal comunitari”, un cost que “a hores d’ara desconeixem”.
Així, el conseller del grup majoritari de l’oposició, que tal com ja havia anunciat va presentar el joc del Trivial de l’acord d’associació per evidenciar la manca de rumb de l’executiu en la seva negociació,  va insistir en la despesa que comportarà l’assumpció de tota la normativa europea, tant pel que fa a recursos econòmics com també de personal. Naudi, que va alertar també del xoc constitucional que hi pot haver si l’executiu manté la idea de permetre que els reglaments i decisions de la UE es puguin validar al país directament en castellà o francès sense traduir,  va posar l’exemple d’Islàndia, que “té un equip de cabal comunitari format per cent persones”.
Per tot plegat, el conseller general va defensar la necessitat de controlar la despesa, així com de fer una aposta ferma per “les inversions productives que generin llocs de treball i valor afegit”, ja que, en cas contrari, a mig termini, es doblarà la necessitat financera de l’Estat i també els impostos que hauran de satisfer ciutadans i empreses. Així, per Naudi, cal un “marc normatiu sòlid i estable, capaç de generar riquesa” perquè, si no és així, ja es pot “començar a estalviar, però no per pagar la pensió sinó per pagar impostos”.
Per la seva part, Joan Carles Camp, que va fer un breu balanç de l’activitat parlamentària, va remarcar la importància de “conèixer quina és la despesa òptima que l’Estat es pot permetre” i va assegurar la forma per poder assumir-la. En aquest sentit, el conseller general, que va apostar perquè el Govern faci el mateix exercici que ha fet amb els comuns per fixar les transferències en 55 milions però amb els comptes de l‘Estat, va advertir que “els impostos han de pujar, però sempre que les empreses puguin mantenir un cert grau de competitivitat”.