Un estudi qüestiona l’ús del secret per denegar documents al Consell

Un informe encomanat pel síndic general, Vicenç Mateu, adverteix les entitats de control del sistema financer andorrà. –o sigui, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) i l’Agència Estatal de Reestructuració d’Entitats Bancàries (AREB)– que estan plenament sotmeses al deure de “col·laboració lleial” amb el Consell General i que “no tenen un règim de confidencialitat general”. És més, la negativa dels màxims responsables d’aquestes entitats a comunicar una informació als consellers generals emparant-se en el règim de confidencialitat, en alguns casos, “pot constituir una vulneració del dret del parlamentari a l’exercici del seu càrrec i, en conseqüència, donar lloc a un recurs jurisdiccional contra la decisió de l’administració i, si escau, a la intervenció en empara del Tribunal Constitucional”, afegeix l’informe a què ha pogut accedir el BonDia.
I és que durant aquesta legislatura hi ha hagut moltes crítiques dels consellers generals –especialment de l’oposició– per les constants negatives a entregar informacions tant per part del Govern com de les esmentades entitats de control del sistema financer, els quals en nombrosos casos s’han emparat en les clàusules de confidencialitat. Aquestes discrepàncies s’han fet especialment notòries i visibles en el marc dels treballs de la comissió especial de Vigilància i Prevenció de Risc per a l’Estabilitat Financera, la més popularment coneguda com a comissió BPA. En concret, els responsables de l’INAF, la Uifand i l’AREB en les seves compareixences respectives han plantejat de forma recurrent la possibilitat d’acollir-se al deure de confidencialitat que les seves lleis reguladores els imposen per evitar respondre a les preguntes dels consellers generals o per no lliurar certa informació, de manera que han pogut resultar limitades les facultats d’informació i control dels consellers generals respecte de les actuacions d’aquestes entitats.
Està justificada, aquesta actuació? Doncs això és precisament el que ve a analitzar l’informe encomanat pel síndic i que firma Joan Vintró i Castells, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrat en excedència del Parlament de Catalunya. Més enllà de l’obligació i el deure de col·laboració lleial esmentat anteriorment, en l’estudi s’exposa que les entitats de control financer no tenen un règim de confidencialitat general “que s’estengui a tota la seva activitat o a tota la informació de què disposen, perquè no existeix una previsió general en aquest sentit a les lleis corresponents”. Així, s’explica que el règim de secret de l’INAF i la Uifand s’aplica “només a les dades individuals” que afectin àmbits sotmesos expressament a la reserva. En el cas de l’AREB la llei sí que conté una declaració general de reserva de tota la informació obtinguda en l’exercici de la seva activitat, però aquesta clàusula “inclou una excepció que permet també la informació al Consell General sobre les seves actuacions”, s’indica. 

Només dades concretes
En les conclusions de l’informe es diu que el deure de secret en la compareixença parlamentària “es deriva sempre d’un examen concret de les qüestions plantejades, i afecta tan sols dades concretes i individualitzades i no informacions generals, agregades, resumides o valoratives”. Sobre això últim, es recorda que la comissió especial no té com a objecte l’esclariment o investigació “d’actuacions individuals sinó, amb caràcter general”, de l’activitat de les entitats de control o de les necessitats de reforma de la regulació del sistema de vigilància. En conseqüència “sembla poc adequat que els compareixents neguin informació amb aquest caràcter general o no assumeixin la informació igualment general a partir de les experiències concretes desenvolupades o, encara amb major intensitat, no facilitin a la comissió les seves valoracions sobre els procediments i actuacions desenvolupats i sobre el règim jurídic examinat per la comissió”.
D’altra banda, i també respecte al deure de col·laboració amb els consellers generals, en l’informe s’explica que el mateix acord de creació de la comissió  especial “preveu específicament dues institucions com a objecte dels treballs de la comissió”. Es tracta, en concret, de l’INAF i la Uifand, que “estan especialment obligades a col·laborar amb els treballs de la comissió especial, i les seves obligacions d’informació i cooperació lleial són especialment rellevants en aquest cas”. Mentrestant, malgrat que la proposta de creació no es refereix a l’AREB, “les seves funcions i àmbit d’actuació posen de manifest clarament la vinculació amb l’objecte d’atenció de la comissió”, es remarca.
Finalment, si bé s’assenyala que la confidencialitat de les dades dels òrgans en qüestió pot emparar-se en diverses finalitats, i especialment  les referides a interessos privats com el secret tributari, el secret bancari i el secret comercial, o a interessos públics com l’efectivitat dels procediments en curs o la protecció de les relacions internacionals, s’insisteix que el règim de reserva derivat d’aquestes finalitats es refereix a informacions individualitzades i exclou informacions generals o agregades o sobre criteris i pràctiques generals, i “exigeix sempre una concreta ponderació entre l’afectació a la finalitat protegida i l’interès públic d’accés i la consideració específica de possibilitats d’accés restringit sota règim de reserva”.