Un grup de parlamentaris europeus qüestiona el CDI d’Andorra i Espanya

Un grup de parlamentaris europeus del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea han presentat una proposta de resolució en què qüestionen l’efectivitat del conveni per evitar la doble imposició signat entre Andorra i Espanya (CDI) i també lamenten que Andorra, juntament amb Mònaco, no s’hagi compromès a l’intercanvi automàtic d’informació amb els països de la Unió Europea (UE) fins al 2018.
Així, el text està signat per sis eurodiputats: Philippe Lamberts (Bèlgica), Eva Joly (França), Sven Giegold (Alemanya), Ernest Urtasun (Espanya), Molly Scott Cato (Regne Unit) i Ernest Maragall (Espanya). La proposta de resolució, d’una banda, “lamenta que Andorra i Mònaco s’hagin compromès a aplicar l’intercanvi automàtic d’informació el 2018, en lloc del 2017”. D’altra banda, els europarlamentaris afegeixen que “algunes jurisdiccions no cooperatives, com Andorra, compleixen les normes d’intercanvi d’informació però s’estan convertint en jurisdiccions amb baixos nivells d’imposició”. I és en aquest punt quan posen en dubte el CDI signat amb Espanya: “Mostra la seva preocupació perquè el tractat sobre doble imposició entre Andorra i Espanya no garanteix actualment una aplicació efectiva de l’intercanvi automàtic d’informació.” És per aquest motiu que tanquen la proposta de resolució reclamant a la Comissió Europea que “controli de prop l’aplicació efectiva de l’intercanvi automàtic d’informació incloent-hi els acords firmats pels estats membres amb antigues o actuals jurisdiccions no cooperatives”.

Menys dipòsits forans
La proposta de resolució firmada pels sis europarlamentaris del grup dels Verds s’emmarca en el “projecte d’informe sobre resolucions fiscals i altres mesures de naturalesa o efectes similars” que s’està treballant en la Comissió Especial sobre Resolucions Fiscals i Altres Mesures de Naturalesa o Efectes Similars (TAXE 2) del Parlament Europeu.  I és en aquest informe que s’inclouen 53 conclusions i recomanacions (que s’hauran de debatre i aprovar aquesta tarda per després traslladar-ho a la Comissió Europea), a què els eurodiputats han afegit una esmena per incorporar-hi la proposta de resolució com una recomanació més. No obstant això, els mateixos eurodiputats han formulat una altra proposta de resolució que posa de manifest que Andorra està molt per sota d’altres països com a centre financer dipositari de comptes de residents a la UE. 
En aquest sentit, s’indica que, segons la informació facilitada pel Banc de Pagaments Internacionals, els centres financers extraterritorials més importants quant a dipòsits estrangers són les illes Caiman (663.000 milions de dòlars), Luxemburg (360.000 milions de dòlars), Suïssa (137.000 milions de dòlars), Hong Kong (125.000 milions de dòlars), Singapur (95.000 milions de dòlars), les Bermudes (77.000 milions de dòlars), Panamà (67.000 milions de dòlars), Jersey (58.000 milions de dòlars) i les Bahames (55.000 milions de dòlars). D’aquesta manera, els parlamentaris remarquen que “els dipòsits transfronterers en paradisos fiscals europeus com Andorra, Gibraltar, Liechtenstein i Suïssa han anat disminuint o s’han estancat en els últims anys, fet que porta a suposar que les activitats extraterritorials s’han desplaçat a altres jurisdiccions i que hi ha hagut una reestructuració de la indústria extraterritorial com a conseqüència del nombre creixent d’acords bilaterals d’intercanvi d’informació fiscal”. 
Per elaborar aquest informe s’han tingut en compte, per exemple, les entrevistes amb representants dels diferents països. En el cas d’Andorra hi va assistir la secretària d’Estat d’Assumptes Financers, Clàudia Cornella.

Llista negra de paradisos fiscals i sancions exemplars

L’informe de la Comissió TAXE 2 que es votarà avui demana a la Comissió Europea que presenti una llista de jurisdiccions no cooperatives, és a dir “una llista negra de paradisos fiscals”, i “acull amb satisfacció la intenció de la Comissió d’arribar a un acord sobre l’esmentada llista en els propers sis mesos”. A la vegada, el conjunt dels eurodiputats també hauran de votar un punt de l’informe que demana un marc regulador concret a la Unió Europea per imposar sancions a les jurisdiccions no cooperatives que figurin a la llista negra. Sobre aquesta qüestió, entre altres possibles sancions, es planteja fins i tot que “se suspenguin els acords de lliure comerç i es prohibeixi l’accés a finançament de la UE”. A la vegada, el document reclama que les sancions també s’apliquin a les empreses, bancs, bufets d’advocats, comptables i assessors fiscals dels quals s’hagi demostrat la participació en les esmentades jurisdiccions no cooperants. El text es vol transmetre a la Comissió Europea, a les Nacions Unides, al G-20 i a l’OCDE.