Un reglament més restrictiu que la llei per als ajuts després d’avortar

La recepció de l’informe sobre l’encaix constitucional de la interrupció voluntària de l’embaràs realitzat pels advocats Tomàs Gui Mori i Manuel Pujadas va provocar que el cap de Govern, Xavier Espot, ja en la present legislatura, sol·licités tres complements d’informació a Pujadas relatius al que acabaria sent el Servei integral d’atenció a la dona (SIAD). Espot ha admès aquest fet sense problemes tant en declaracions a la premsa com preguntat per aquesta qüestió al Consell General. El detall dels complements d’informació sol·licitats, als quals el BonDia ha tingut accés, revela que per l’advocat andorrà el reglament que desenvolupa la Llei 6/2014 de serveis socials i sociosanitaris aniria “molt més enllà del perfil donat i volgut” precisament per aquesta llei, norma de major rang, i que “som davant d’una normativa reguladora discutible i impugnable i, per tant, de dubtosa aplicació”.  Tot això després d’examinar el marc legal vigent per mirar d’esbrinar si seria possible “trobar una fórmula per donar un ajut de forma posterior i extraordinària a dones que hagin realitzat i pagat prèviament una interrupció voluntària de l’embaràs fora d’Andorra”. 

Per Pujadas, el Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris del 3 de juliol del 2019 conté “un seguit de requisits extremadament restrictius que van més enllà de la lletra de la llei” pel que fa a l’atorgament d’ajuts econòmics ocasionals. L’advocat no dubta a titllar aquests requisits d’“ultra restrictius”. D’una banda, considera que els requisits que “es podrien salvar” i permetre un ajut a una dona que hagi pagat un avortament a l’estranger serien “que el fet sigui imprevisible i que afecti situacions bàsiques de subsistència”. En canvi, “la intervenció immediata per evitar danys greus i irreparables i la prescripció per part d’un professional designat específicament del servei d’atenció immediata (SAI)” serien un i altre requisits “insalvables”.

En la nota enviada al Govern el 28 de novembre del 2019, l’advocat conclou que el reglament s’extralimita en els requisits que estableix per als ajuts ocasionals i per tant aquests ajuts es podrien arribar a atorgar emparant-se “en el marge que dona la llei”. D’aquesta manera, la llei només precisa un “informe social” que seria emès per un treballador social després de “l’entrevista, les dades i les informacions obtingudes, la valoració i les propostes d’intervenció”, segons l’article 13.b.
Pujadas acaba dient que només amb l’informe social favorable s’hauria de poder “atorgar l’ajut econòmic puntual si és urgent i bàsic per a la dona concernida” i assegura que això és possible “sens perjudici d’ulteriors precisions i eventuals adaptacions del reglament a la llei”. És a dir, indica el camí que facilitaria l’atorgament dels ajuts sense generar dubtes de caràcter normatiu: modificar el reglament per tal que sigui igual d’ampli i obert a interpretacions de la llei.

Cobertura legal del SIAD
Les notes complementàries emeses per l’advocat Manuel Pujadas havien de servir igualment per analitzar la cobertura legal que tindria el Servei integral d’atenció a la dona (SIAD) que Xavier Espot s’havia compromès a posar en marxa durant la campanya electoral del 2019. D’una banda, Pujadas va avalar que els professionals del servei, fossin metges, advocats o funcionaris, no incorren en cap tipus de responsabilitat penal  pel fet d’informar sobre l’avortament: “no podria prosperar l’acció penal contra les persones físiques o jurídiques emissores de la informació sobre centres sanitaris estrangers on es practiqui l’avortament  que sigui lliurada a persones amb o sense nacionalitat andorrana perquè no poden ser considerades com a inductores ni com a provocadores del delicte ni com a còmplices, sempre que l’avortament es practiqui a estats on no estigui tipificat com a delicte”.

Després d’emetre aquesta nota, l’advocat va ser requerit novament “per assegurar la màxima seguretat jurídica possible” als professionals del servei.  En l’opinió de Pujadas “la màxima seguretat jurídica o si es vol el mínim risc jurídic [per als prestadors del servei] requereix les següents pautes d’actuació prèvies, clares i efectivament practicades pels serveis concernits amb relació a la interrupció voluntària de l’embaràs: han de ser exclusivament d’informació, no han de ser d’orientació o de consell orientador o orientat, no han de ser d’assessorament orientador o orientat, i només seran d’acompanyament després que la interrupció voluntària de l’embaràs s’hagi dut a terme”. En definitiva, i la nota hi insisteix, havia de quedar clar que els serveis que s’ofereixen són d’informació, emparats en l’article 12 de la Constitució justament sobre el dret a la informació, i en cap cas d’orientació o d’assessorament.

Pujadas també es va pronunciar sobre el fet que el SIAD s’enquadrés en el conjunt de serveis d’atenció a la dona embarassada i aquests, al seu torn, en el conjunt dels serveis prestats a la dona. En aquest sentit, apuntava que genèricament els serveis s’anomenessin “d’atenció integral a la dona i la seva salut sexual i reproductiva”. Tot plegat, s’entén, per no centrar tota l’atenció en l’embaràs i en la seva interrupció voluntària.

En aquesta mateixa línia, i pel que fa al formulari del servei, Pujadas recomanava que la casella relativa a “l’avortament” fos substituïda per una de més genèrica “d’atenció informativa a la dona embarassada”. A partir d’aquí sí que se’n derivaria la informació relativa a l’avortament “juntament amb altres informacions que poden ser requerides per la dona embarassada”.

ELS PUNTS:

1. La Llei 6/2014 preveu ajuts econòmics ocasionals amb un informe social previ.

2. El reglament del 2019 limita els ajuts a la prescripció del servei d’atenció immediata (SAI).

3. El SIAD no incorre en responsabilitat penal sempre que informi i no orienti ni assessori.