Els empresaris del país que elaborin productes alimentaris podran competir a partir d’ara amb els seus homòlegs europeus en les mateixes condicions a l’hora d’exportar-los.

Això serà així gràcies al projecte de llei de salut animal i seguretat alimentària que el consell de ministres va aprovar ahir, que suposarà que finalment Andorra tingui un marc harmonitzat amb la Unió Europea (UE) en aquesta matèria.
El ministre portaveu, Jordi Cinca, va destacar que amb aquesta regulació s’evitarà que les empreses andorranes hagin de deslocalitzar una part del negoci fora del país, amb el consegüent increment de costos que això els representava. A més, tal com va apuntar el ministre, s’obre una via perquè es puguin desenvolupar productes autòctons alimentaris, que fins ara tenien moltes dificultats per ser comercialitzats a l’exterior. 
I és que a partir d’ara els procediments de control que es realitzin a Andorra de les mercaderies destinades a l’exportació seran assimilats als d’altres estats, cosa que significa que s’elimina l’obligatorietat de passar per un punt d’inspecció fronterer (PIF) al país de destí. L’acord duaner firmat l’any 1991 amb la UE deixava fora els productes animals o alimentaris elaborats a Andorra, tot i que uns anys més tard l’aprovació del protocol sobre qüestions veterinàries (1997) va permetre reglamentar aquesta matèria, segons va recordar ahir el director d’Agricultura, Landry Riba.
“Fins ara podíem certificar un origen duaner d’Andorra, però no un origen sanitari, que és el que permetrà la llei, que suposarà un nou marc jurídic nacional harmonitzat al model comunitari”, va explicar Riba. La nova normativa serà també una eina legal que possibilitarà que l’administració pugui respondre de manera ràpida “al creixent interès o preocupació de la ciutadania en matèria de protecció de la salut pública o animal”.
El projecte de llei suposa la creació de les taxes vinculades als actes administratius de control i certificació, que farà possible el finançament del sistema d’inspecció, i regula també aspectes propis de l’administració, com competències dels diferents ministeris i departaments, creació de registres, etcètera. El text possibilitarà també que hi hagi empreses estrangeres que puguin radicar-se a Andorra per fer les seves activitats en les mateixes condicions que les fan en altres països veïns.
El projecte de llei està integrat per dues línies diferenciades: la salut animal i la seguretat alimentària. A la primera vessant s’inclouen aspectes com la salut dels animals vius, els productes germinals i els residus derivats de les activitats regulades per la llei. I, quant a la seguretat alimentària, el text vetlla per la higiene dels aliments o productes alimentaris i el seu etiquetatge i publicitat, entre altres aspectes. El text determina també els controls que s’aplicaran als intercanvis, importacions i exportacions de productes alimentaris. 
D’altra banda, la llei es refereix a aspectes com l’alimentació animal i estableix els criteris per a la cria d’animals de pura raça.  També s’estableix per primer cop una vigilància sanitària de les poblacions de fauna silvestre, es regula la cooperació internacional en aquest àmbit i es fixa un règim sancionador proporcional a les infraccions comeses. En aquest sentit, les multes poden arribar fins als 12.000 euros.

Els canvis a la Llei de tinença i protecció d’animals pretenen acabar amb les mancances detectades al text
La Llei de tinença i protecció d’animals ha quedat obsoleta després que es va aprovar, ara fa catorze anys. És per això que el Govern va donar llum verda ahir a un projecte de llei encaminat a modificar els punts que es consideren obsolets, i donar així satisfacció a les associacions de protecció dels animals, amb les quals s’ha treballat. L’estructura que segueix el text és similar a l’anterior, segons va explicar el director d’Agricultura, Landry Riba, que va dir que s’hi inclouen aspectes innovadors referents, per exemple, al benestar animal, les noves espècies d’animals de companyia, l’ús de determinats animals en aplicacions terapèutiques, la conservació de certes espècies de la fauna autòctona protegida o l’aplicació del règim d’infraccions i sancions.
El projecte de llei agrupa totes les definicions que apareixen disperses en la llei en vigor i explicita la  prohibició del tir al colom, així com l’ús d’animals en espectacles públics si els pot ocasionar patiment o pot ferir la sensibilitat dels espectadors. També es limita el sacrifici d’animals de companyia a motius humanitaris, sanitaris o comportamentals i s’elimina la possibilitat de sacrificar-los per motius de gestió. Així mateix, s’elimina la referència a la regulació per reglament de la venda directa d’animals de companyia entre particulars i se sotmet a declaració la cria i la venda de cadells. Pel que fa a la fauna salvatge, s’ha inclòs l’establiment per reglament de la regulació de les activitats que afecten les espècies de la fauna autòctona i es manté l’especificació d’espècie protegida, i s’inclou també reglamentàriament el grau d’amenaça.
La modificació de la llei en vigor també té com a objectiu equiparar els drets dels gossos d’assistència i de teràpia als dels gossos pigall. El grup parlamentari socialdemòcrata acaba de presentar una proposició de llei per regular aquest punt en concret. El ministre portaveu del Govern, Jordi Cinca, va reconèixer que “ens va causar sorpresa la presentació de la proposició de llei del PS”, ja que assegura que “no era cap secret que nosaltres també l’estàvem elaborant”. “Si el text que hem presentat és més exhaustiu és normal que treballem en aquest”, va afegir el ministre, segons el qual la iniciativa parlamentària correspon al Govern i “a vegades es confonen els papers”.