Unanimitat per endurir les multes i frenar el consum d’alcohol i drogues

El Consell General va viure ahir una d’aquelles sessions en què la unanimitat va ser la protagonista. Especialment en aquells temes relacionats amb la seguretat pública i la lluita contra la prostitució. Tots els grups parlamentaris van donar suport a la proposició de llei de modificació de la Llei de seguretat pública promoguda pels grups de la majoria per endurir les penes previstes pel consum d’alcohol i drogues entre els joves, que consideren que s’ha incrementat de manera preocupant.

El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va admetre que des de l’executiu “estem molt preocupats pel consum de drogues i alcohol entre els joves” i que “s’ha arribat a un punt d’inflexió” després dels fets de la festa major de Sant Julià de Lòria de l’estiu passat. 

I va ser el conseller de CC, Carles Naudi, un dels que va defensar més fermament el text. “De fer festa major a fer llibertinatge, m’emborratxo i em pixo on em doni la gana hi va un tros”, va etzibar, recordant que “no ens podíem quedar de braços plegats a esperar que tornés a passar el mateix que l’any passat”. Així, va recordar que el nou text delimita els espais on només els adults poden prendre alcohol, s’endureixen les sancions a qui faciliti alcohol o drogues a menors així com als responsables d’establiments que “facin la vista grossa” si al seu local s’hi consumeixen drogues. També “queda prohibit escopir, defecar o orinar als espais públics”.

Des de Terceravia, Joan Carles Camp va subscriure les paraules de Naudi i va deixar clar que volen sancions més importants encara, en el cas de traficants i distribuïdors: “no pot ser que aquests traficants destrueixin famílies”, va afirmar. La consellera liberal, Eva López,  tot i assenyalar la problemàtica, també va voler posar una mica de llum assegurant que “la majoria dels joves estan en contra de les drogues i la majoria de pares estem al seu costat”.

Des del PS, Judith Salazar  també va expressar el suport de la formació a les mesures, però va insistir que no tot han de ser sancions. “Prevenció sí, sancions també, però reeducació i rehabilitació, sobretot en el cas dels menors”, va reclamar.

Prostitució
Terceravia i PS també van votar a favor de la proposta dels grups que donen suport al Govern per modificar el Codi Penal i tipificar com a delicte els anuncis de prostitució als mitjans. Tothom va coincidir que aquest tipus de publicitat contribueix a la cosificació de la dona, atempta contra la seva dignitat i promouen el sexisme i la discriminació. El nou text preveu multes de fins a 30.000 euros per als mitjans que publicitin aquests serveis i la xifra pot arribar a ser superior si el rendiment obtingut per l’empresa editora supera els 30.000 euros. Camp va alertar de la dificultat de perseguir la publicitat de mitjans digitals forans que arriben al país i Rossell va admetre que hi ha un buit legal.

Andorra se suma a la declaració d’emergència climàtica
“Un dia històric”, o “un pas de gegant”. Aquestes van ser dues de les expressions que es van poder escoltar ahir al Consell durant el debat per aprovar la declaració d’emergència climàtica. El text, impulsat pels grups de la coalició, va rebre el si de la resta de forces després que s’hagi accedit a transaccionar la major part de les propostes que el PS va fer a través d’una esmena. Entre la trentena d’accions previstes en l’acord hi ha el compromís per reduir les emissions no absorbides de gasos d’efecte climàtic en un mínim de 37% anual amb l’horitzó 2030, i a assolir la neutralitat de carboni en el context dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides. Quant a les modificacions introduïdes al text inicial incideixen en les polítiques de reducció de residus, la dotació del fons verd a partir del 2021, el control de les construccions a tocar del riu o l’educació dels joves. A més, el PS també va aconseguir arrencar un compromís per treballar en una proposta d’acord que permeti fer una auditoria per trobar i poder retirar l’amiant dels edificis.

Crèdit per a la fundació de la Cimera sense suport del PS
La sessió també va donar llum verd a l’aprovació d’un crèdit extraordinari de 778.000 euros per incrementar el capital fundacional que ha de permetre posar en funcionament la Fundació Cimera Iberoamericana. Aquest va ser l’únic punt de l’ordre del dia que no va comptar amb el suport de tots els partits, ja que el PS va votar-hi en contra. La consellera general, Susanna Vela, va exposar que les explicacions donades “no han ajudat massa a conèixer les tasques encomanades a la Fundació”, va exposar, i va recordar que tampoc comparteixen les “contractacions digitals” fetes durant el 2019, ja que al seu entendre no es van sotmetre als principis de publicitat, concurrència i objectivitat, incomplint clarament la Llei de Fundacions. Amb tot, va deixar clar que “no qüestionem l’organització de la cimera i desitgem que funcioni”, però consideren que fa falta més informació. Des de Terceravia, Joan Carles Camp va criticar certa manca de previsió en matèria pressupostària, però igual que els grups de la majoria va destacar l’oportunitat de projecció al món.

Sis mesos per definir la condició d’artista
Tots els grups parlamentaris van votar a favor de la proposta d’acord de creació de l’estatut de l’artista que havia presentat el PS. El text aprovat inclou les modificacions proposades per l’esmena introduïda per Liberals, de manera que el Govern tindrà un termini de sis mesos per elaborar un informe que defineixi la condició d’artista.