Valdeolivas alerta que es tendeix a sobredimensionar el risc dels sistemes de pensions

“Fa dècades que s’alarma de la crisi dels sistemes de protecció social, amb el suport de xifres que jo em permeto posar en dubte i en discussió, ja que els números es poden manipular tant com les paraules i poden amagar darrere intencions i objectius”. Així de contundent es va mostrar ahir la catedràtica de Dret del treball i de seguretat social de la Universitat Autònoma de Madrid i exsecretària d’Estat d’Ocupació del govern espanyol de Pedro Sánchez, Yolanda Valdeolivas, en la seva compareixença davant la Comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, on va fer una fèrria defensa d’un model social de Seguretat Social i d’un sistema de pensions emmarcat en l’Estat del benestar.

En aquest sentit, Valdeolivas, que va insistir que malgrat els reiterats avisos de “col·lapse” cap sistema de pensions europeu ha col·lapsat fins a la data, va preguntar-se si darrere d’aquests estudis i números no s’amaguen reformes purament ideològiques amb l’únic objectiu de debilitar l’Estat per “entregar part d’allò públic a entitats privades per participar en el nínxol de negoci”.

En la seva intervenció, l’experta, proposada pel grup parlamentari socialdemòcrata, va remarcar que el “gran repte” de tots els sistemes de pensions és el finançament en uns models “econòmics i demogràfics canviants”, un fet, però, que no afecta de la mateixa manera Andorra, on “no hi ha hagut un increment significatiu de prestacions ni beneficiaris ni una reducció d’ingressos que facin pensar que el sistema està en risc”. I en aquesta línia, va apuntar que el problema en el cas del sistema andorrà “és d’infrafinançament estructural” degut a unes cotitzacions “molt baixes en relació amb el nivell de vida” i a la desviació de quotes per altres funcions.

Per això, Valdeolivas, que va incidir en la “distància” entre el sistema de pensions andorrà i el dels països de l’entorn europeu, va apostar per un increment de les cotitzacions, ja que considera que “els salaris serien capaços de suportar més cotitzacions”, a la vegada que va instar també a ampliar la diferència de la càrrega entre treballadors i empresaris, ja que “la capacitat contributiva de les empreses és superior”. L’experta també va remarcar la necessitat de separar les fonts de finançament i que les cotitzacions paguin les pensions i altres despeses, com ara la salut, vagin a càrrec dels pressupostos de l’Estat.

Valdeolivas, partidària d’un sistema de Seguretat Social complementària “sempre que no posi en risc el sistema públic”, va incidir en la necessitat de garantir uns mínims de pensions, aplicar mesures correctives per compensar la bretxa de gènere, consolidar un nivell de protecció no contributiva “més extens” i establir instruments de valoració, com podria ser que la comissió “es mantingui amb caràcter permanent”.