Vallnord preveu vendre 800.000 dies d’esquí durant aquesta temporada

Vallnord, coincidint amb la primera nevada de la temporada a les muntanyes, va presentar ahir les novetats per al proper periple d’hivern. Sota l’eslògan El Regne de la Neu, el domini aposta fermament per l’oferta esquiable que ofereix per arribar al final de la temporada amb “800.000 dies d’esquí venuts”, tal com va indicar el director general de Vallnord, Martí Rafel.

Segons el dirigent, no es tracta en cap cas de fer “màgia”, sinó que des de la direcció del domini s’han volgut marcar uns objectius assumibles cenyint-se al màxim a la realitat actual del turisme i el país. De fet, aquests 800.000 dies d’esquí suposen un increment del 3 per cent respecte de “la passada temporada”, en què se’n va comptabilitzar 780.000.
Per aconseguir aquest objectiu, des del domini esquiable han fet una aposta important quant a inversió, i és que tot i la crisi des de les valls del nord tenen molt clar que s’ha d’invertir per mantenir els nivells de qualitat.
Bona prova d’aquesta màxima és que per a aquesta temporada 2009-2010 s’ha destinat “3,8 milions d’euros entre les tres estacions”, tal com va detallar Rafel, que va esmentar a més la gran aposta de l’estació d’Arinsal, on s’ha fet tota una declaració d’intencions en matèria d’estil lliure. Aquestes intencions s’han traduït en un remodelat Snowpark, desenvolupat per ASP i que Rafel no va dubtar a qualificar com “dels millors dels Pirineus”.
Però no s’acaben aquí les inversions que es faran a l’estació d’Arinsal, i és que l’Snowpark haurà de compartir el protagonisme amb l’ampliació de la pista de les Marrades. Es tracta de fer del poble d’Arinsal un peu de pistes en el sentit més literal, i de fet així serà ja que a partir d’aquesta temporada els esquiadors podran baixar fins al poble esquiant gràcies a l’ampliació d’aquesta pista, que tindrà una longitud de més de 2 quilòmetres i un desnivell de 400 metres aproximadament. S’hi ha instal·lat “25 canons de neu de nova generació” per garantir neu durant tota la temporada, tal com va indicar el director de Vallnord.
Pel que fa a la resta d’estacions dels dominis, s’ha instal·lat el sistema Magnestick a diferents telecadires, un mètode d’electroimants amb el qual els infants es quedaran subjectats a la cadira sense perill de caure. A banda dels sistemes de seguretat, s’ha remodelat la terrassa del restaurant de la Coma a Arcalís i s’ha millorat diferents aspectes del jardí de neu de Pal, que s’ha convertit en “el més gran de tots els Pirineus”.
Pel que fa a l’oferta d’activitats, Rafel va destacar el segon any del paraesquí, això és, l’esquí amb parapent, i la pràctica del submarinisme als llacs de Tristaina i a la bassa de la Canaleta.

La direcció fa una previsió realista i estima que el
resultat de la temporada serà d’1,4 milions en negatiu
“No podem pretendre guanyar diners.” Amb aquesta declaració d’intencions feta per Consol Naudí, cònsol menor d’Ordino, es pot entendre que des de Vallnord han après dels errors d’aquesta temporada. Tant és així que, sense cap afany de perdre l’ambició, estimen que l’exercici d’hivern 2009-2010 es tancarà amb unes pèrdues d’1.400.000 euros.
Martí Rafel va indicar que per arribar a aquest objectiu i perquè les pèrdues no siguin més grans cal consolidar el “client de proximitat”, que és el tipus de turista que quan hi ha crisi arregla la temporada. A més, el director va indicar que espera començar a recollir els fruits que va sembrar Juli Minoves, exministre de Turisme, amb la campanya que va encetar conjuntament amb els comuns el 2008, amb al qual es pretenia recuperar part del pastís perdut quant als clients anglesos. Rafel va comentar que els operadors anglesos “han garantit l’arribada d’uns 35.000 turistes” aquesta campanya, xifra gens menyspreable tenint en compte que passen “set dies al Principat”.
Més enllà de les qüestions purament turístiques, els cònsols presents, de la Massana i Ordino, i Martí Rafel, van coincidir a apuntar que de la crisi de Vallnord la societat n’ha sortit reforçada i “amb molta il·lusió”. Naudí va indicar, però, que cal anar amb compte i que aquest problema va més enllà d’un problema comunal i que fa temps que ha esdevingut una qüestió d’estat.