Vanessa Casal: “vull aportar el meu granet de sorra

Un dia després de jurar el càrrec de consellera del Comú de Canillo, Vanessa Casal parla del que espera de la seva primera experiència política i dóna la seva visió de com es podria millorar la parròquia.

És la seva primera experiència política i arriba de sobte, sense previ avís i a la meitat del mandat. Vanessa Casal, canillenca de 31 anys i empresària de la restauració, agafa la cadira deixada per Gerard Bàrcia, nomenat per Jaume Bartumeu nou ministre d’Ordenament Territorial.
Amb un tracte molt proper i una manera de parlar que destil·la humilitat, Casal parla de com afronta aquesta nova etapa. “M’ha agafat molt de sorpresa, i que hagi estat a meitat de mandat ho fa tot molt més complicat. El començament del mandat és el punt de partida, quan tothom es posa al dia. Al contrari, ara m’he de posar al dia de tot el que ha passat en l’àmbit comunal en aquests dos anys.”
Segons explica, Bàrcia li va trucar hores abans que Jaume Bartumeu anunciés els dos nous nomenaments ministerials i li va proposar que ocupés el seu lloc al Comú i, atesa la velocitat a què han anat les coses, reconeix que s’ha de posar al dia: “Evidentment que sé quines coses passen al Comú. Gerard Bàrcia i Xavier Riba ens n’informaven als comitès locals, però no estic posada al 100 per cent en tota la matèria comunal, com és natural.”
El cert és que, tot i que aquesta nova etapa l’agafa de sorpresa, porta la política a la sang. El seu pare va ser cònsol a la dècada dels 90, va compartir corporació amb Bàrcia de cònsol, i la seva germana Judith Salazar es va presentar com a cap de llista per Canillo en les passades generals, moment en què es va retrobar amb la política. “Quan es va presentar la meva germana a les eleccions em vaig vincular una mica més amb la política de la parròquia, primer perquè m’ho va demanar i segon perquè em feia il·lusió ajudar el partit.”
Reconeix que “és una experiència estar al Comú i penso que tothom hi hauria de passar en algun moment, per saber com funciona”, i aposta per una posició de cooperació més que d’oposició per millorar la parròquia: “L’oposició que intentarem fer sempre serà constructiva, com la que ha fet fins ara Gerard Bàrcia.”
Quant a la parròquia, la nova consellera constata algunes mancances que té, com per exemple la desestacionalització. “Li falten coses a la parròquia i és primordial encaminar els esforços a portar gent a l’estiu, cal potenciar el turisme d’estiu. És necessari intentar fer més iniciatives, com han fet a Ordino. Això ho fan molt bé, han embellit molt la parròquia.” Tot i això, és conscient que Ordino i la Massana han fet un pas endavant i van de la mà en matèria turística, cosa que Canillo i Encamp estan molt lluny de fer. “A les Valls del Nord han anat de la mà i això es nota, i és una cosa que aquí no hem aconseguit. D’algunes coses s’han preocupat més que nosaltres, com ara d’embellir les parròquies.”
Pel que fa al projecte que la corporació té en marxa actualment, troba adient el Club de Producte que la majoria ha engegat, ja que és “una manera que el Comú treballi conjuntament amb els comerciants, els empresaris i els restauradors. Cal comptar amb l’opinió de la gent, què és el que es pot fer. Treballar en conjunt sempre és positiu”.
I és que la nova consellera considera que un problema que té Canillo és que cada sector “va una mica per lliure” i que el que cal a la parròquia és treballar conjuntament. El mateix passa amb Grandvalira. Al seu entendre, “la fusió entre Ensisa i Saetde és una qüestió que està una mica polititzada. No la conec en profunditat, però sí que crec que aquesta fusió pot ser positiva. Tot i això, tornem al mateix, en comptes que cada societat vagi pel seu compte el que s’ha de fer és treballar de manera conjunta, per sumar”.
Sobre les seves conselleries, Joventut, Esports, Medi Ambient, Social i Cultura, Casal comenta que hi ha moltes coses que s’han de canviar o, si més no, millorar. Hi ha coses que, al seu parer, no funcionen prou bé i intentarà “aportar un granet de sorra per reactivar alguns projectes, com ara l’esplai”. No obstant això, reconeix que “des de l’oposició és difícil perquè tens una majoria al davant; però bé, si puc aportar alguna idea, per què no fer-ho”.
La consellera socialdemòcrata reconeix que en l’àmbit social tot el que s’ha anat fent està bé, i subratlla el casal que hi ha per a avis com una inversió molt ben feta ja que els padrins en fan un gran ús. Alhora, assenyala que “en conjunt” no té cap mena de crítica específica per al Comú: “Es fa el que s’ha de fer. Tot i això, sempre es pot millorar i aportar alguna cosa.”
Pel que fa als equipaments públics, subratlla la necessitat de donar un vot de confiança al nou director del Palau de Gel i recorda que “no és que el Palau de Gel no acabi de funcionar, és que és un equipament que no ha funcionat mai, sempre ha estat deficitari. Mai no ha donat benefici, i seria interessant canviar aquesta tendència”. Casal afegeix que “s’ha de donar temps al nou director perquè desenvolupi el seu projecte”, temps que estima entre sis mesos i un any com a mínim. “És clar que hi ha dèficit i que com a mínim s’hauria d’arribar a un equilibri pressupostari sense pèrdues”, conclou.
Casal també aborda el projecte del Prat del Riu, obra central de l’actual consolat i molt criticada per Bàrcia perquè considera poc adient executar-la en els temps de crisi actuals. De fet, “aquesta inversió no tocava; no vol dir que no sigui necessària o que no ho fos en algun moment donat, però penso que ara no toca. És una inversió molt gran i s’hauria d’haver prioritzat aquests diners per a altres coses.”
Finalment, fent una mirada als objectius a mitjà termini, la nova consellera no vol dir si serà present o no a les llistes de les properes comunals, que se celebraran l’any vinent. Casal primer vol provar aquesta experiència com a consellera i després decidirà si farà un pas endavant en la política o si deixarà pas a altres canillencs del seu grup polític. “Si m’ho preguntes d’aquí a un any, et diré si tornar-se a presentar seria engrescador o no”, conclou la nova consellera a l’oposició del Comú de Canillo.