Víctor Naudi: “No escatimarem esforços per fer prevenció i potenciarem la formació”

Víctor Naudi ha agafat les regnes del ministeri d’Interior amb el principal objectiu d’optimitzar els recursos materials i humans disponibles i amb grans assignatures pendents, com tirar endavant de manera definitiva la llei dels bombers o establir els torns d’aquest cos.

A la policia s’ha passat d’una cúpula integrada per diverses persones a només dues, ¿per què?
Vam creure que no era necessari tenir una direcció i una subdirecció tan gran, perquè amb una direcció i una subdirecció n’hi ha prou i es mantenen les àrees que hi havia a sota. No hem vist la necessitat de crear quatre subdireccions i creiem que ara hi haurà un tracte més directe en les decisions que es puguin prendre. Se simplificaran i alhora s’optimitzaran els recursos.

¿Hi ha també un motiu econòmic?
Jo diria que d’eficiència. Creiem que amb una direcció i una subdirecció connectada directament amb els caps d’àrea hi ha un tracte més directe i més efectivitat.

¿Quins projectes teniu per al cos de la policia?
Hi havia una sèrie de disfuncions, que són els nomenaments que hi va haver, que van ser problemàtics al seu dia ja que es van col·locar càrrecs en llocs que potser no els corresponien pel seu grau. Hem demanat a la direcció que tots estiguin, en l’escala professional, situats al grau que els correspongui. Hem donat també la premissa de mantenir la policia de proximitat, tot i que s’ha d’adaptar a les noves necessitats, i d’eliminar els problemes de funcionament que s’han detectat.
D’altra banda, potenciarem tots els plans de formació per garantir al màxim la seguretat del país, sobretot fonamentada en la prevenció, en tots els àmbits. Volem potenciar molt la formació. Sempre s’ha fet, però necessitem continuar potenciant-la i adaptant-la a les noves formes de delinqüència.

¿Quan diu que la policia de proximitat s’ha d’adaptar als nous reptes, a què es refereix?
El que volem fer és optimitzar els recursos, mantenir l’estructura tal com està amb uns efectius fixos, coneguts pels ciutadans de les parròquies on es radiquen, i al mateix temps fomentar la rotació de patrulles a tots els nivells, en funció dels dies de la setmana, de les èpoques de l’any i de les necessitats perquè sigui més operacional i l’actuació sigui més ràpida. Les patrulles han de ser dissuasives i el que volem fer és optimitzar els recursos en funció dels efectius disponibles.

Pel que fa als despatxos parroquials, ¿quin és l’objectiu?
Creiem que funcionen molt bé i es mantenen els mateixos que hi ha, que tenen unes característiques molt diferents de les parròquies centrals. El que volem és fomentar una mena de rotacions de patrulles pel carrer, sigui a peu o amb vehicle, i aquestes patrulles tindran més presència en funció dels esdeveniments, és a dir, els caps de setmana, si s’ha detectat un increment de la delinqüència o d’actes vandàlics a les nits en certs llocs d’oci nocturn. És adaptar els recursos a les necessitats. Volem ser més àgils i més efectius en aquests aspectes.

Pel que fa al volum d’efectius, ¿ara com ara quants serien necessaris?
És evident que per una qüestió de seguretat com més efectius hi hagi sempre serà millor, i és un objectiu que a mitjà termini haurem de complir. Ara la situació és la que és i disposem dels recursos que tenim, amb una situació pressupostària difícil, ja que ens l’hem trobat pitjor del que pensàvem i per tant hem de fer amb els recursos que tenim.
És per tant una qüestió de reorganització i d’optimització dels recursos, però és evident que tenim una necessitat d’ampliació dels efectius, no en una gran quantitat però sí per suplir les necessitats detectades.

En l’àmbit legislatiu, ¿per desplegar la llei de la policia què caldrà fer?
El que cal fer és acabar de desplegar tot un seguit de reglaments que preveu la llei. La policia és un cos que està molt estructurat amb la seva llei, però encara queda algun reglament per acabar de desenvolupar. Un d’ells és el de funcionament, que necessitarà unes millores per estar més adaptat a la realitat, perquè hem vist tot un seguit de recursos plantejats pels nomenaments, la qual cosa vol dir que no està ben plantejat, que és interpretable i per tant és necessària una interpretació, que es farà quan hi hagi una sentència ferma. Es tracta de delimitar els aspectes que ara poden presentar un dubte.

Passant ja al cos dels bombers, sembla que serà el que portarà més feina al ministeri…
En el cos de bombers es necessita, ja des de la base, una estructuració que sigui definitiva, i cal disposar de la llei de bombers que reguli el cos i tots els reglaments que se’n derivin. Jo crec que aquest és un punt bàsic i clau. D’aquesta manera tots sabran els seus drets i els seus deures. Evidentment, aquesta llei requereix un cert temps. Abans d’uns quants mesos no en podrem disposar, però és una prioritat poder-la tenir al més aviat possible.

¿El text actual serà un punt de partida?
Hi ha un text conegut per tothom, molt avançat. Caldrà tenir-lo en compte però el que volem és fer un text nou, tot i tenir aquest de base, que tingui en compte tots els aspectes que no estan previstos, i posteriorment desenvolupar tots els reglaments que se’n derivin.

¿Quins aspectes es poden incloure?
El text a grans trets és bo, però la llei hauria de preveure alguns reglaments bàsics de funcionament que no hi estan inclosos, com el de les atribucions noves que pensem que cal donar al cos dels bombers, per exemple perquè tinguin competències en prevenció i control en matèria de seguretat pel que fa a l’edificació.

¿Quines serien aquestes atribucions, concretament?
En el cos de bombers el que volem és potenciar la formació en dos sentits: la seva pròpia, que ja han anat fent, i la divulgació dels seus coneixements. Tenim persones molt ben formades i que podrien ensenyar el que saben a altres cossos, com els comunals, i també fer una tasca de divulgació a les escoles quant a la seguretat.

Pel que fa a l’edificació, ¿quina seria la seva tasca?
Creiem que els bombers haurien d’intervenir preceptivament en l’elaboració d’un informe que s’acompanyaria al d’Indústria a l’hora de donar permisos de construcció, i en una segona fase haurien de fer controls en matèria de seguretat dels mateixos edificis, sobretot els públics, una cosa que ara no es fa.
M’explico, de vegades trobem que hotels que són d’una certa categoria tenen l’escala de socors com a magatzem de begudes, i això no pot ser així. Actualment aquests controls no es fan i pensem que és bàsic per incidir en la prevenció i evitar problemes.

Quant al transport sanitari, ¿com recuperaran atribucions?
Hem començat unes reunions de treball amb Salut per clarificar quines són les atribucions i les responsabilitats dels diferents intervinents en el transport sanitari. És evident que tots hi tenen cabuda; hi ha una sèrie de prioritats en funció de cada acció.
La disfunció que hi havia és que el transport es va privatitzar fa dos anys, però fins al mes d’abril no es va establir un protocol d’actuacions clares que definís l’actuació dels diferents intervinents. Això és bàsic, cal establir aquest protocol perquè cadascú sàpiga exactament què ha de fer en cada cas i el departament de bombers ha de jugar un rol important en les atribucions que li són pròpies.

Llavors, ¿quina serà la seva tasca en aquest transport?, ¿s’optarà per un sistema mixt?
Serà un sistema mixt i és una qüestió més complexa perquè hi ha diferents tipus de transport, com per exemple l’extern, per dur persones a l’estranger, a un centre sanitari. En aquest cas crec que s’ha de mantenir un sistema externalitzat, privatitzat. Hi ha les evacuacions de les pistes d’esquí, que crec que ha de ser una funció privatitzada, i després el que és l’assistència primària en cas d’accidents. Aquí s’ha de fer una diferenciació, perquè ens podem trobar amb diferents casos.
Ha de ser un sistema mixt molt ben organitzat i coordinat per un sistema de regulació, que determinarà qui intervé i com. Ara treballem per definir això juntament amb el ministeri de Salut. Caldrà establir com es porta a terme cada cas.

Pel que fa als torns, ¿quina és la solució que es planteja?
És una altra qüestió que està sobre la taula i hi estem treballant de manera conjunta amb la direcció. És un aspecte de què s’ha parlat molt, però dir si seran torns de 12, 24 o 8 hores és un fals problema, perquè els torns han de ser els apropiats a les necessitats de l’època de l’any i de les diferents actuacions. Segurament s’optarà per un sistema mixt, però és una qüestió que s’ha d’acabar de determinar.
I no tots han de tenir necessàriament el mateix horari. Per exemple, els comandaments no han de tenir torns de 24 hores i els torns s’hauran de relacionar en funció de la prevenció que es vol fer. És una qüestió que s’ha d’analitzar molt acuradament i segurament serà una opció mixta.
¿En aquesta decisió es tindrà en compte l’opinió dels agents?
El resultat vindrà determinat per una qüestió d’efectivitat. És a dir, s’hauran de determinar els torns en funció de diferents paràmetres, com són l’època de l’any, els possibles riscos que hi pugui haver, els diferents comandaments i les persones que estiguin de servei. S’ha d’analitzar i ho hem encomanat a la nova direcció, però crec que els torns hauran d’estar lligats al nombre d’efectius, a l’època de l’any i als objectius a assolir. Haurà de ser una qüestió flexible i àgil. Segurament els comandaments no faran 24 hores, però els agents segurament podrien fer més hores que els comandaments.

¿S’han marcat un termini per enllestir aquesta qüestió?
S’ha deixar tot clarificat al més aviat possible, tot i que no ens hem marcat una data definitiva. Pensem que hem de fer les coses ben fetes i s’ha d’estudiar molt bé, perquè la decisió que es prengui serà ferma i definitiva. Per nosaltres la prioritat és optimitzar els recursos i que cadascú tingui fixat el seu rol a partir d’uns drets i unes obligacions.

Pel que fa als recursos, ¿és el cos dels bombers on més en calen?
Evidentment, igual que amb la policia, l’objectiu seria incrementar la quantitat de persones del cos, però hem de ser conscients que som en una època de dificultats econòmiques i hem d’optimitzar recursos. Una bona gestió i planificació ens permetrà veure quines són les necessitats reals a mitjà i a llarg termini. De moment treballem en l’òptica més immediata, per aconseguir amb els mateixos recursos les màximes prestacions. En els pressupostos vinents podré veure les necessitats reals. Ara no ens plantegem un augment immediat.

Respecte a les casernes, ¿la idea és mantenir el nombre actual?
Hem d’analitzar molt bé la situació. Ara tenim un sistema basat en aquestes casernes i caldrà veure quines són les necessitats, perquè cal recordar que en un moment donat es va plantejar fer una caserna a la sortida del túnel dels Dos Valires… S’ha d’avaluar quines són les necessitats i l’operativitat de tot el sistema.
Hi ha molta feina a fer però tenim clars els objectius. Hi ha d’haver unes prioritats i el que volem primer és suplir aquestes mancances i millorar els aspectes en els quals hi ha disfuncions organitzatives i de mitjans, i una vegada fet això avançarem en els altres projectes. I de manera paral·lela a tots aquests objectius, fomentar la formació per aconseguir el màxim de prevenció. Volem prioritzar la prevenció.

Canviant de tema. Pel que fa al centre penitenciari, el més destacat serà la posada en marxa del centre de menors. ¿Quina és la planificació?
Les obres estan avançant conforme al que estava pressupostat i la previsió és tenir el centre acabat a mitjans del 2010. És un centre necessari. Tant de bo que no l’haguéssim de fer servir, però cada vegada més hem d’estar preparats per prestar diferents serveis. Volem que les condicions siguin les recomanades i el que volem sobretot és garantir una bona formació per a la reinserció.

¿Això es farà globalment, és a dir, es farà extensiu a tots els interns?
Sí, s’està fent per a tots els detinguts. S’està treballant molt per la reinserció, i també hi ha plans contra la drogodependència. A més, s’estan fent unes formacions i volem potenciar-les, sobretot la formació professional.

Pel que fa al treball dins de la presó, ¿en quina línia es continuarà la tasca iniciada?
Actualment ja es fa. Hi ha persones a qui es remunera la feina que fan i apostem clarament per aquesta solució, perquè creiem que és clau per a la reinserció. Per això abans parlava de l’FP, perquè és bàsic que aquestes persones adquireixin uns coneixements que els puguin donar sortida en el futur.

¿Quines mancances de recursos heu pogut detectar?
Actualment no calen més efectius de manera imperiosa, perquè el centre està al 50 per cent de l’ocupació, però és evident que més endavant caldrà augmentar els efectius, i més tenint en compte la posada en marxa del centre de menors. És un qüestió que tenim prevista per a més endavant.

Quant a immigració, ¿es continuarà impulsant aquesta política de quotes reduïdes?
Primer cal dir que s’ha separat la cartera de treball i la d’immigració per portar a terme unes polítiques més acurades i adaptades a les necessitats. Estem aplicant un sistema de quotes reduïdes, per un termini de temps més limitat, per poder fer front a la realitat actual. Hem fet una quota per a tres mesos per a treballadors especialitzats i als sectors tradicionals, indústria, comerç i hostaleria, s’ha mantingut la quota a zero. I és que pensem que cal donar prioritat a les persones que continuen inscrites en el servei d’ocupació.
Conjuntament amb Salut estem creant uns plans d’actuació per fomentar que les persones inscrites en aquest servei puguin tenir accés al mercat de treball. El que volem també és millorar la gestió entre les persones que busquen feina i els empresaris que busquen personal. També estem treballant per establir uns plans de formació, perquè aquestes persones puguin fer altres feines. La llei d’immigració s’ha modificat darrerament i el que hem pogut constatar és que els reglaments no han seguit aquest mateix ritme. Per tant, hi ha unes modificacions a fer en aquests reglaments que desenvolupen la llei.

Finalment, ¿com es potenciarà la Protecció Civil?
Una de les premisses és fomentar la prevenció i la formació. La Protecció Civil ha començat a funcionar amb una estructura mínima i volem dotar-la d’una estructura més gran per poder establir plans de prevenció en tots els àmbits: riscos geològics, allaus, incendis, aiguats o casos de pandèmia com el que es prepara. Creiem que és bàsic establir uns protocols per estar preparats per a qualsevol tipus de dificultat. A més, no escatimarem esforços per fer prevenció. Al mateix temps ho relligarem amb la formació que es fa en els diferents cossos.
Hem d’optimitzar i utilitzar els recursos de què disposem, que penso que són molt bons, i alhora preveure en un futur proper on volem anar i quins objectius volem assolir. És a dir, volem optimitzar recursos, respondre a cada necessitat en un temps mínim i, especialment, fomentar la prevenció.