Vila diu que l’estudi pretén millorar la llei perquè sigui justa i duradora

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, va explicar ahir que el Comú va encarregar un informe sobre les lleis de transferències i competències per millorar els dos textos i fer que siguin duradors en el temps i justos. L’estudi ja és en mans dels grups parlamentaris i ara la pilota és al seu teulat. Vila va destacar que aquest informe es va sol·licitar després que els membres del Consell General demanessin als comuns que fessin aportacions per argumentar els seus posicionaments. “Nosaltres hem fet la feina”, va dir, al mateix temps que va defensar que la corporació ha actuat “per responsabilitat institucional” i “política” i va negar qualsevol altra finalitat.

El cònsol lauredià va fer èmfasi en el fet que els nous criteris variables que es preveuen per al repartiment de les transferències (com poden ser les pernoctacions) no estan relacionats amb els costos que representa cada competència, i això fa que no siguin equànimes. En aquest sentit va destacar que “quan ens escapem de l’equitat ens podem escapar de l’equilibri entre les transferències que han de rebre tots els comuns”. El posicionament del Comú de Sant Julià es va exposar ahir en una reunió amb el cap de Govern. Vila va assegurar que la trobada va ser distesa i que, encara que l’informe arriba tard, Antoni Martí en va entendre les motivacions. A l’últim, el cònsol va assegurar que amb el text no només es mira per l’interès de la parròquia i que es fa pensant en el futur del país, no en grups polítics ni egos personals.

Per la seva banda, el conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López va destacar que l’informe és contundent i que “confirma alguns dubtes” que ja havia expressat el PS en les reunions a tres bandes, com ara certs criteris que es van introduir en la distribució de les transferències que “no s’aguantaven”. Amb l’estudi a la mà, López considera que ara no es pot pretendre tirar endavant la reforma sense un o més informes que en validin la constitucionalitat, ja que en cas contrari seria “molt greu”. Per això es va mostrar a l’espera dels informes sol·licitats pel Govern i el síndic i va remarcar que des del PS s’analitzarà a partir del document si hi ha algun aspecte que cal esmenar, més enllà del que ja havia apuntat.
Quant a Socialdemocràcia i Progrés (SDP), el president, Jaume Bartumeu, va dir que les modificacions de les lleis eren una “mena de nyap legislatiu”, el qual “trenca la Constitució, no només d’esperit, sinó també la lletra”. Bartumeu, que va recordar que l’actual cap de Govern no va votar la Constitució, considera que amb aquests projectes demostra que “no coneix la Constitució” i la vol “subvertir”, perquè “oblida” l’article 81 de la Carta Magna, entre d’altres. 

Per la seva banda, el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, ja va entrar ahir les esmenes als dos textos (11 a la llei de competències i 16 a la de transferències), buscant “encabir-hi el respecte a la Constitució”, reintroduir el principi de proporcionalitat i eliminar les arbitrarietats. En les competències es vol tornar la prevalença a l’informe comunal sobre un projecte d’interès nacional o un pla sectorial, evitar la “disfunció” que suposaria delegar la gestió i la potestat sancionadora en matèria fiscal a una entitat privada, o eliminar la menció al registre de la propietat, que no existeix. Amb les transferències, per reconduir el que Bartumeu considera el “repartiment de la caixa de galetes en funció del rendiment electoral”, es proposa eliminar la quantitat de 55 milions d’euros i establir un percentatge del 15% dels ingressos corrents de l’Estat de l’any anterior –una xifra que, segons els darrers exercicis, estaria igualment al voltant dels 55 milions–. Igualment, es vol eliminar els criteris “arbitraris”, com el nombre de pernoctacions, per determinar la quantia de la transferència.

Si malgrat tot els textos prosperessin sense tenir en compte les inconstitucionalitats que revela l’informe sol·licitat per Sant Julià, Bartumeu va recordar que sis consellers generals podrien presentar un recurs d’inconstitucionalitat o caldria esperar que tres comuns s’animessin a fer-ho o bé que els coprínceps –o un d’ells– demanessin el dictamen previ de constitucionalitat abans de signar les lleis. Si no, caldria esperar que a la seva entrada en vigor un comú instés un conflicte de competències. Això va dur el president d’SDP a manifestar que “confiem que el seny s’imposi”, abans d’arribar a aquest extrem.

Des dels comuns, a l’espera d’una lectura en profunditat de l’informe demanat pel Comú lauredià, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va recordar que el dictamen “potser arriba una mica tard” perquè l’acord polític a què es va arribar està “tancat”. Tot i així, va reconèixer que és millor que les noves lleis s’aprovin “amb garanties”, corregint-les si és necessari perquè no continguin elements que puguin ser inconstitucionals. El cònsol de la Massana, David Baró, va remarcar que en el debat dels textos la corporació massanenca ja va reivindicar que els informes comunals per a la cessió gratuïta de sòl al Govern havien de ser vinculants, però es va quedar sol i va fer una constància en acta. Baró va assenyalar tenir el màxim respecte pel que pugui dir una persona del “bagatge” i el “nivell” de Miguel Ángel Aparicio, però va indicar que el debat es troba ara al Consell General. A l’últim, el cònsol d’Ordino, Josep Àngel Mortés, va rebre l’informe amb sorpresa, perquè ja s’hauria pogut tenir abans. Tot i que considera que qui ha de fer passos en relació amb els punts d’inconstitucionalitat és el Consell General, va dir que Ordino “revisarà l’estudi” i que “donarà l’opinió”.