Vives insta els polítics a defensar la Constitució i a “aplicar-la amb seny”

L’arquebisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va aprofitar ahir el discurs amb motiu de la tradicional recepció nadalenca que va oferir al Palau episcopal als representants polítics, econòmics i socials del país, per fer una contundent defensa de la Constitució del 1993 i instar el Consell General, però també la resta d’institucions, a “aplicar-la amb seny”, ja que “fixa i promou els drets de tots els andorrans”.
D’aquesta manera, i tot i que sense referir-se directament, Vives refermava i defensava també el posicionament en relació al tema de la despenalització de l’avortament en determinats supòsits, qüestió a la qual, també sense explicitar-la, es va referir a l’inici del discurs quan va assegurar que “cada persona té la seva pròpia dignitat i que tothom ha de respectar i mai menystenir”, i que “l’ésser humà no pot ser mai objecte de rebuig, de menyspreu, d’indiferència o de banalització”.
Però tornant al text constitucional, Vives va recordar que la Carta Magna plasma “els principis fonamentals sobre els quals descansa l’organització de l’Estat, els límits i les facultats d’aquest, així com els deures i drets dels individus i institucions”, fruit d’un “gran pacte social que ha de continuar inspirant-nos avui”. Un text, va seguir, que recull les “normes bàsiques de pau i convivència” i que “ha de ser respectat per qualsevol altra norma de rang inferior”. Així mateix, el copríncep, que va remarcar també que el text “sempre ens ha de recordar el que units som capaços de ser i fer”, va incidir en la necessitat d’explicar i donar a conèixer la Constitució, “especialment als joves i als que venen al país”, i va lamentar que a vegades “no som prou conscients de l’equilibri i de la saviesa que significa la nostra tradició, que desperta una gran admiració a l’exterior”.
D’altra banda, Vives, que va recordar que l’any vinent se celebrarà el 600 aniversari del Consell de la Terra –antecessor de l’actual Consell General–, es va referir també als comicis generals de la primavera vinent, dels quals en sortirà “un nou Govern del país”. Així, el copríncep va demanar que “siguin eleccions respectuoses amb la voluntat popular, que pugui expressar-se sense manipulacions, amb programes i amb veritat”, així com “amb bons polítics, que mitjançant el diàleg i els acords puguin tirar el país endavant, amb progrés i justícia, amb discrepàncies, però amb acords pel bé de tots”. En aquesta línia, i citant el lema plantejat pel papa Francesc de cara a la pròxima Jornada mundial de la Pau, es va mostrar convençut que “la bona política està al servei de la pau”.
Igual que ha fet els darrers anys, el copríncep episcopal es va referir també als “esforços que Andorra està fent per obrir-se al món”, i va considerar positiu el fet de poder “comptar amb la col·laboració i el suport dels països veïns perquè esdevingui possible i real  un bon encaix d’Andorra a Europa”. Per això Vives, que també va destacar la pròxima inauguració oficial de la Secretaria Pro Tempore de la Conferència Iberoamericana i la futura Cimera del 2020, va voler “agrair el treball complex” que estan fent “tots aquells que, d’una manera o altra, participen en la negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea”, que ha de permetre “cercar noves oportunitats per als joves i obtenir garanties d’estabilitat i de seguretat per a tots”.
Finalment, Vives va fer una crida també a la necessitat d’escoltar les “necessitats reals dels ciutadans” i a respectar i tenir consideració cap a totes les persones, i especialment cap a aquelles més vulnerables i necessitades. Així, el copríncep va incidir en la importància de “treballar per una igualtat efectiva d’oportunitats per a tothom”. Abans de transmetre “els millors desitjos” de Nadal i Any Nou per a tots els presents, Vives es va felicitar de l’aprovació, el març passat, per unanimitat, la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries que, amb el posterior conveni amb la Comunitat de Sant Egidi, ha permès l’arribada al Principat de dues famílies víctimes del conflicte sirià.