Voluntat de fer avançar l’eix viari E-9

Tot i que el discurs del copríncep Nicolas Sarkozy davant de la ciutadania a la plaça del Poble va anar fortament adreçat a justificar la seva postura durant la crisi dels paradisos fiscals, el president francès també va mostrar la voluntat de fer progressos en altres àmbits.

Un d’aquests és la necessitat d’aprofundir en la cooperació entre França i el Principat, tot i que va valorar positivament l’equilibri que Andorra ha mantingut tradicionalment amb els països veïns. Aquest apropament passa per cloure assumptes que estan oberts des de fa massa temps, segons va indicar Sarkozy, com ara la delimitació de la frontera entre els dos països. El president francès no es va oblidar tampoc d’una de les demandes que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va exposar davant de Sarkozy i que ja ha ocupat els anteriors executius. Es tracta del projecte de l’autopista E-9, un eix viari que acostaria Tolosa i Barcelona i del qual se’n podria beneficiar el Principat.

MÉS ESTUDIANTS UNIVERSITARIS
En el discurs que va pronunciar a la plaça del Poble, Sarkozy també es va comprometre a fer un esforç més gran per desenvolupar l’educació i la cultura al Principat. Així, va recordar que el sistema educatiu francès té un pes important en l’escolarització de l’alumnat andorrà i és una peça clau per assegurar el futur de la llengua francesa al país. Al mateix temps, Sarkozy va animar els joves a cursar els estudis a les universitats franceses, on rebran “les millors formacions” perquè esdevinguin persones capaces de desenvolupar el Principat amb el seu talent i creativitat. D’una altra banda, el copríncep també va celebrar la recent adhesió del Principat al Tractat de Baiona, un fet que “donarà impuls a les relacions transfrontereres a banda i banda del Pirineu”.
Durant el discurs, Sarkozy va assegurar que la seva visita no és un acte de folklore i va destacar els atractius del Principat. Entre aquests, va anomenar el turisme, tant el d’hivern com el turisme verd. Aquest és un dels casos que poden servir com a model a seguir per a França, va dir.
Diverses paraules d’exaltació de la realitat andorrana i de l’essència dels ciutadans del Principat van completar el discurs. En aquest sentit, el copríncep francès va destacar la importància que tenen les set parròquies en l’ordenament del país. Segons va remarcar, “són un símbol de la permanència i la independència del Principat”. Fins i tot va afirmar, només començar la seva intervenció, que si els set turons de Roma han entrat dins la llegenda, també ho haurien de fer les set parròquies d’Andorra. Aquestes van ser, precisament, les primeres paraules que van aixecar un sorollós aplaudiment entre els assistents. Però Sarkozy va continuar fent un repàs de les institucions del Principat i va posar en relleu la figura dels coprínceps, “garants de la continuïtat i la independència”.
Al mateix temps, va valorar el manteniment de la identitat andorrana. En aquest sentit, va celebrar que els ciutadans del Principat hagin sabut protegir la unitat del país sense perdre les arrels, al mateix temps que acollia ciutadans provinents d’altres països i fortes onades migratòries. Sarkozy va valorar que tot això hagi comportat un país obert a tres llengües: el català, el castellà i el francès. Per al president de la República Francesa, aquesta identitat i el fet de gaudir d’una cultura forta són dos elements que permeten no tenir por davant un eventual acostament a la Unió Europea i una major obertura a l’exterior.
També va tenir temps d’alabar l’esforç dels avantpassats que, segons va recordar, van treballar dur per construir l’Andorra d’avui, basant-se en el treball i el coratge, mai en procediments foscos. “Això és el poble andorrà”, va puntualitzar.
Per tots aquests motius, Sarkozy va reiterar en diverses ocasions al llarg del seu discurs que se sentia orgullós de ser copríncep d’Andorra i va expressar de forma reiterada que sempre estarà al costat del Principat. El copríncep francès també va fer una mirada al futur i va declarar que compta amb els joves andorrans per reforçar “els lligams ancestrals que uneixen els dos països”.