Carla Gelabert i Sycilia Coonen: “Caldria entrenar 20 hores a la setmana, ara són 15”
Carla té 14 anys i Sycilia, 13. El 4 de novembre van participar en la final del Campionat de França de la Confederació Nacional de Dansa a Burdeus. En van sotir campiones en Duo, màxima classificació obtinguda mai per dues ballarines andorranes en la modalitat de ballet clàssic. Liquid Dansa també va obtenir altres dos primers premis en la categoria individual de jazz (Júlia Beal) i en la coreografia de jazz en grup, per 'Rêves en poussière'.
Contentes, m’imagino.
És tot un honor guanyar aquests premis [contesta Sycilia, que és també campiona de França en individual 13 anys] i estem especialment satisfetes per la nostra professora, Aurélie Volage (Líquid Dansa), que s’ha implicat a fons en la nostra formació i que a banda d’entrenar-nos i aconsellar-nos ens acompanya a tots els desplaçaments.
Costa, arribar fins aquí?
Són moltes hores, això és cert, però quan et veus campiona de França entens que ha valgut la pena, veus que és la recompensa a tants sacrificis... i a tants moments de complicitat que hem viscut totes tres mentre preparàvem el duo. Ho tornaríem a fer.
Quina coreografia vau ballar?
Es titula Les demoiselles i és una creació de l’Aurélie inspirada en la banda sonora de Les demoiselles de Rochefort, un clàssic del cine francès amb música de Michel Legrand i interpretada per Catherine Deneuve i François Dorléac.
Com us en sortiu, per compaginar estudis i entrenaments?
Ara mateix hem de dedicar-hi una mitjana de quinze hores setmanals, dissabtes inclosos. Això vol dir que quan sortim del Lycée anem directament a ballar. Arribem a casa a quarts de deu de la nit, però és clar, aleshores hem de fer els deures i sopar. Ens posem al llit cap a les 12, i l’endemà, a tornar-hi.
Esgotador.
Sí, però té solució: a França i a Espanya existeixen programes anomenats Sport Étude que permeten compaginar l’horari lectiu amb els entrenaments, precisament per poder-hi dedicar més temps i ser per tant més competitius. D’altra banda, això ens estalviaria haver d’anar a estudiar al conservatori, i per tant a l’estranger, que és l’única sortida que ara mateix tenim si ens volem dedicar a la dansa.
Perquè no en feu prou. Voleu continuar ballant.
A mi [contesta Sycilia]m’agradaria viure plenament la meva passió, que és el ballet. Això vol dir entrenar un mínim de vint hores setmanals. Però soc també conscient que cal estudiar i preparar un futur paral·lel a la dansa. En qualsevol cas, el pas següent hauria de ser ingressar en una escola internacional de ballet o en una universitat que inclogués un programa de dansa al pla d’estudis.
Com ha afectat la pandèmia la vostra preparació?
Quan ens van confinar estàvem a punt de presentar el duo per primera vegada en competició oficial. En un campionat a Mollerussa. Fins al setembre del 2020, mig any després, no vam poder tornar a practicar juntes. El concurs es va anar posposant no una, sinó diverses vegades, i era francament frustrant, tot i que aprofitàvem les aturades per centrar-nos en l’aspecte tècnic. Però aquests inconvenients expliquen per què estàvem tan felices quan per fi vam poder pujar a l’escenari, primer a Tolosa, al campionat regional, que vam guanyar, i després a Bordeus, al Nacional.
No us ha anat tan malament, el confinament.
El que per força vam haver d’aprendre és a ser més independents, a no tenir sempre la professora al costat. Ha funcionat, sí.
Sou la prova que amb esforç i talent és possible arribar lluny des d’Andorra.
Una mica més de suport per sortir a competir a fora i convidar professors estrangers per completar la nostra formació ajudaria a apujar el nivell. Participar en concursos internacionals et permet créixer com a ballarina, i personalment és molt satisfactori.