Cartier-Bresson, al Museu del Tabac i en 50 ‘instants decisius’
Hi ha un documental —Le retour, busquin-lo a Youtube— que reprodueix l’escena sencera i que destil·la tot l’odi i tota la humiliació acumulada per la víctima. Henri Cartier-Bresson (1908-2004) en fa prou amb una fotografia de la seva inseparable Leica per resumir els anys d’ignomínia que han portat fins aquí i suggerir el que està a punt de passar. És l’instant decisiu, el concepte pel qual un dels tòtems de la fotografia universal del segle XX, company de generació de Robert Capa i fundador de la mítica agència Magnum, ha entrat en lletres d’or a la història d’aquest art. L’instant decisiu: és a dir, aquesta rara conjunció entre el context, les circumstàncies i l’atzar, “posar al mateix punt de mira el cap, l’ull i el cor”, i esperar, esperar que passés. Sense fer posar mai els protagonistes, i sense retocar mai la fotografia. Doncs com aquest instant tan decisiu com fugaç capturat a Dessau el 1945 hi ha al Museu del Tabac 52 fotografies més, cedides per Magnum i la Fundació Cartier-Bresson i que s’exposen sota el lema L’imaginaire d’après Nature fins al 17 d’abril. Des de l’home saltant sobre una basa a l’estació Saint-Lazare de París fins al retrat de Giacometti a la Rue d’Alésia, les putes d’Alacant del 1933, la Nova York del 1947, l’Índia del 1948, la Rússia del 1953 i el condemnat a mort en una presó de Nova Jersey (1973). Una joieta raríssima i exquisida que s’ha de veure un, dos i tres cops. Si es volen fer un regal i un favor, no se la perdin. De veritat.