El ‘Mata Mua’, a partir del dimarts al Valira
El Carmen Thyssen exposarà a partir de dimarts el polèmic oli de Guaguin, obra principalíssima de la col·lecció privada de la baronessa que quinze dies enrere va sortir d’Espanya i es trobava en parador desconegut. Serà el colofó d’‘Influencers’, que es pot visitar fins al 13 de setembre.
El final d’aquesta rocambolesca història tindrà lloc dimarts al Carmen Thyssen. El museu escaldenc exposarà a partir d’aleshores Mata Mua, probablement l’obra més emblemàtica de la col·lecció privada de la baronessa, des de l’11 de juny en parador desconegut junt amb altres tres peces de primeríssim ordre: Cavalls de carreres en ujn paisatge, de Degas (1894); El Martha McKenn de Wellfleet, de Hopper (1944), i El pont de Charing Cross, de Monet (1890).
Així ho van confirmar ahir des del Carmen Thyssen, de manera que Mata Mua farà companyia a les obres de Monet, Rodin i Warhol, entre d’altres, que formen part de l’exposició en curs, Influencers en l’art: de Van Goyen al pop art, que de moment està programada fins al 13 de setembre. Una altra cosa és el calendari de Mata Mua, que es confirmà també dimarts.
Es tracta, en fi, de l’últim moviment de Carmen Cervera en aquesta fascinant i també sorprenent partida d’escacs que la baronessa Thyssen juga amb el ministeri de Cultura espanyol. Cal recordar que el Gauguin i les altres tres teles litigioses estant excloses del contracte de préstec que s’ha anat renovant des del 1992, en via morta des del 2017 i que expira casualment a finals de setembre. La baronessa, que n’és la legítima propietària, se’ls va endur quinze dies enrere d’Espanya amb destinació desconeguda i amb la intenció declarada de cedir-los en alguna institució museística. A l’executiu espanyol van saltar les alarmes davant la possibilitat que Carmen Thysen vengués alguna de les peces per fer front als seus clàssics “probemes de liquiditats”. L’agència EFE va situar immediatament el Mata Mua a Andorra, el conservador del Valira, Guillermo Cervera, ho va negar de forma vehement –“Vam parlar el 13 de juny, i aquell dia l’oli encara no estava aquí”, sostenia ahir– i aquest dimarts es va començar a dil·lucidar el destí del Gauguin en una entrevista de l’ABC en què la baronessa deia literalment: “Si no quiero, no vuelve a España. Seguramente lo prestaré para una exposición en el museo de Andorra. Podria ser este verano”.
Òbviament, tot el bacallà ja esta llavors tallat, i la setmana que ve tindrem l’oportunitat impensable fa tan sols quinze dies de contemplar al Valira una de les obres mestres de Gauguin i sens dubte la més emblemàtica de la col·lecció. És cert que Carmen Thyssen sempre ha dit que es tracta de la seva favorita i que la seva voluntat no ha sigut mai vendre-la. Però amb l’exportació de Mata Mua i de les seves tres companyes pretenia forçar el govern espanyol a renegociar un contracte de préstec que inclou les altres 429 obres de la seva col·lecció privada, que des del 1992 i fins ara ha sigut estrictament gratuït i pel qual, arribada l’hora de la renovació, vol obtenir una contraprestació. Una fórmula, advertia dimarts a l’ABC, podria ser cedir-los per a exposicions de llarga durada a canvi d’una quantitat que es repartirien el Museo Nacional Thyssen Bornemisza i la mateixa baronessa.