El París de la Belle Époque, al febrer a la pròxima exposició del Thyssen
Se centrarà en els mestres de l’École des Beaux-arts, amb artistes com Derain, Vuillard i Dufy.
La col·lecció Carmen Thyssen tornarà al Carmen Thyssen Andorra. Sembla lògic i aquesta era la vocació fundacional del museu i la pràctica habitual des que va obrir les portes, el març del 2017: exposar una selecció d’obres de la col·lecció personal de la baronessa unides per un fil conceptual, primer Escenaris, després Allées et venues i Femina, Feminae, i fa tres anys, Influencers. La cosa es va tórcer (però no tant, de seguida ho veuran) quan va esclatar la pandèmia i el Thyssen gairebé va haver d’improvisar Talents amb denominació d’origen, aposta no direm que arriscada però sí incerta perquè consistia a exposar al Valira el bo i millor del fons de pintura catalana que des del 1989 ha anat reunint Crèdit Andorrà. La teníem com qui diu al costat de casa, però mai no havia sortit del banc, i probablement es podien comptar no direm que amb els dits d’una mà, però gairebé, els que havien tingut l’oportunitat de conèixer-la de primera mà.
De seguida hi tornem, perquè Talents... es va clausurar diumenge amb un notable èxit de taquilla. Però dèiem al començament que el Thyssen torna als orígens. Ho farà a partir del 10 de febrer amb una exposició consagrada als mestres de les tres escoles més afamades de París a principis del segle XX presents a la col·lecció Carmen Thyssen, que a Talents... hi estava representada de forma testimonial. Es tracta, deia ahir Guillermo Cervera, conservador general de la col·lecció i que exercirà de nou com a comissari, de repassar els anys finals de la Belle Époque, que van acabar bruscament amb l’esclat de la I Guerra Mundial i en què París va exercir com a capital indiscutible de l’art universal. La col·lecció de la baronessa té una nodrida representació d’artistes relacionats d’una banda amb l’École des Beaux-arts i, de l’altra, amb les no menys cèlebres acadèmies Colarossi i Julian. Dit així potser no hi cauran, però estem parlant d’autors com ara Georges d’Espagnat, Édouard Vuillard, André Derain i Raoul Dufy, als quals es podrien afegir coetanis com ara Matisse, Bracque, Juan Gris i, qui, sap, Picasso, tots ells presents a la col·lecció Carmen Thyssen.
El secret el desvelarem el 10 de febrer. El que ja va advertir ahir Cervera és que no comptem amb el Mata Mua, objecte com saben d’una llarga polèmica des que el juny del 2020 va transcendir que havia deixat Espanya (amb destinació a Escaldes, segons els mitjans de comunicació espanyols) com a mesura de pressió en les negociacions per reconvertir l’acord de cessió de la col·lecció Carmen Thyssen en un lloguer amb tots els ets i uts. Cervera va arribar a anunciar que el Mata Mua s’exposaria al Valira, però va sortir llufa. Des de llavors sona com a etern candidat i de fet ahir mateix insistia que la voluntat de la baronessa és exposar-lo a Andorra. Una altra cosa és quan serà possible. Potser aplanarà el camí la firma “imminent” del lloguer de les 429 obres de la col·lecció, inclòs el Mata Mua, amb tots els serrells tancats, assegura Cervera, i pendent només de posar-hi data.
La col·lecció seguirà durant quinze anys més al Thyssen de Madrid, “casa seva”, a canvi de 6,5 milions d’euros anuals, i amb opció de compra per a l’estat espanyol. Després, ja es veurà si la família vol renovar el contracte, si vol vendre la col·lecció o si prefereix buscar-li una nova seu.
‘Talents’ tanca amb més de 10.000 visitants, “un èxit en el moment més difícil”, segons Cervera
La més atípica de les exposicions que fins ara s’han programat al Thyssen va tancar diumenge la paradeta amb un balanç més que correcte. Un èxit en el moment més difícil, per dir-ho amb les paraules de Guillermo Cervera, que interpretava així els 10.129 visitants que hi han desfilat des que va obrir les portes, el 12 de febrer. D’acord, és la xifra més baixa en l’històric del Thyssen, fins i tot per sota dels 12.000 que van passar per Influencers, lluny dels 15.000 d’Escenaris i encara més dels 17.400 de Femina, Feminae, però no tant d’Allées et vénues, que en va congregar 11.000. Amb la diferència que Talents... ha hagut de lidiar amb les limitacions d’aforament i amb la incerta situació sanitària. Cervera es mostrava ahir especialment satisfet de la resposta del públic nacional, més de la meitat (el 54%) del total, molt per sobre de l’espanyol (39%). Potser la preocupació hauria de ser ara atreure un nombre més gran de visitants francesos, que a Talents... han representat un ínfim 4%. És clar que el tema, l’edat d’or de la pintura catalana, era potser el menys indicat per buscar el públic gal. Per edats, i com és lògic, el 44% dels visitants han sigut adults entre els 19 i el 65 any, el 23%, sèniors a partir dels 66, i el 12%, menors de 12 anys.