Els Beatles prehistòrics, a Radio Andorra
La col·lecció discogràfica de l’estació conserva un raríssim vinil del 1964 amb Tony Sheridan.
No n’hi ha prou a ser un fidel beatlemeníac. Calia una mica més, a la frontera del friquisme, per pillar una cosa així. Però és sensacional, ja ho veuran: que la col·lecció discogràfica de Radio Andorra que conserva l’Arxiu Nacional inclogui vinils dels Beatles era no només esperable, sinó absolutament previsible. La sorpresa hauria sigut el contrari. Però el que ja no ho és tant és que conservi l’exemplar d’aquí al costat: un disc raríssim, editat el 1964 i a França per Polydor, amb vuit temes enregistrats entre el juny del 1961 a Hamburg. Eren uns Beatles tan primigenis que Pete Best encara n’era el bateria titular –Ringo Starr no el substitiria fins a l’agost de l’any següent– i encara faltava un anyet perquè el baixista Stuart Sutcliffe, el cinquè beatle, morís als 21 d’una inopinada hemorràgia cerebral.
Doncs bé: la gràcia d’aquest disc és que es Beatles hi exercen bàsicament com a banda d’acompanyament de Tony Sheridan, company de bolos als temps heroics d’Hamburg. I com que el va publicar Polydor, que no tenia els drets d’imatge dels fab four, en lloc de John, Paul George i Ringo –perquè el disc apareix el 22 de maig del 1964: el bateria ja s’hi havia incorporat– a la portada hi sortien unes metonímiques perruques. És exactament per això que el disc, apreciadíssim es veu pels col·leccionistes, es coneix amb el nom de Les Perruques (que cal pronunciar en francès). La història és pelet rocambolesca i molt, molt arqueològica, perquè les cançons daten del 1961, ja s’ha dit, i efectivament, cal ser molt friqui per conèixer-les, amb l’excepció potser d’Ain’t She Sweet, que canta Lennon. L’altra raresa 100% beatle és Cry For A Shadow, tema instrumental que firmen el mateix Lennon i, atenció, Harrison (som al 1961, recordin!). La resta els interpreta Sheridan: My Bonnie, If You Love Me Baby, Sweet Georgia Brown, Nobody’s Child, When The Saints i Why.