Els frescos es muden (per fi)
L’operació s’allargarà com a mínim fins dilluns, així que fins l’endemà no assistirem a l’escena culminant de tot plegat: el descens per la façana del darrere de l’antiga caserna de bombers de la capital —la que dóna al carrer de la Borda— dels nou mòduls que constitueixen el conjunt mural de Santa Coloma. El sarcòfag climatitzat de la (difunta) sala d’exposicions del Govern ha sigut casa seva des del 2007, i la setmana que ve viatjaran fins a la sala que se’ls ha habilitat al departament de Patrimoni, a Aixovall. Els tècnics de Patrimoni començaran aquest matí a descargolar la secció inferior dels frescos —el morter contemporani que es troba just per sota de les pintures originals.
Una vegada descargolades, les voltes on es troben pròpiament les pintures romàniques s’hissaran amb unes grues especials que van ser adquirides el 2007 precisament per a aquesta operació, es dipositaran a la plataforma d’un muntacàrregues i es baixaran fins al camió que les traslladarà a Aixovall. En total, nou mòduls: un espectacle digne de veure perquè rarament es tornarà a donar l’ocasió d’assistir a la mudança d’uns frescos del segle XII. El cas és que, a diferència del 2007, quan el conjunt va arribar desmuntat i van ser els tècnics alemanys que l’havien acompanyat des de Berlín els que el van muntar, aquesta vegada tot anirà a càrrec del personal de Patrimoni, que s’ha estudiat el vídeo enregistrat aleshores per seguir fil per randa les passes dels seus col·legues... però al revés.
La cap de conservació de Patrimoni, Berna Garrallà, advertia al desembre que si bé totes les fases són en aquest cas igualment delicades, el moment de la veritat arribarà a Aixovall. Més que l’hissat a la segona planta de l’edifici, el problema serà encabir-hi els mòduls: la sala on es dipositaran fins que es condicioni el “semisoterrani” que diu la ministra Gelabert és en realitat una part del taller de restauració que s’ha condicionat per a l’ocasió —una temperatura constant d’entre 20 i 22º, una humitat relativa del 50% i ni un trist fotó de llum solar—. Té una alçada aproximada de 2,50 metres, i els mòduls freguen els 2,30 metres. Fins aquí, cap problema. El cas, però, és que la sala està travessada per una inoportuna biga —¿se’n recorden, de la que hi havia a l’escenari de l’antic Centre de Congressos?— que ha obligat a filar al mil·límetre: sobre el paper, sobren cinc o sis centímetres. Caldrà veure si a l’hora de la veritat també
En aquesta sala s’hi dipositaran els nou mòduls desmuntats i a la vista de les tècniques del servei, que podran així inspeccionar l’evolució de les microfissures que s’hi han detectat i que de moment no són preocupants. Es tracta, en qualsevol cas, d’un espai estanc i lliure per tant de pols, i que a més s’ha bunqueritzat per garantir-ne la preservació i la seguretat: s’hi accedirà només a través d’un sistema basat en l’empremta digital, i només hi podrà accedir el personal autoritzat. Culminarà així, previsiblement dimarts, aquesta petita odissea romànica, efecte col·lateral de la construcció d’El Núvol —i de la demolició de bombers—, que hauria d’haver tingut lloc al gener però que s’ha anat retardant perquè Google s’havia compromès a digitalitzar els frescos abans del trasllat, amb la idea de projectar-los virtualment sobre l’absis de Santa Coloma, i la tecnològica s’ha fet esperar fins ara fa deu dies. Continuarà.