Falles: any 1 després de la Unesco
Avui fa un any, sí, del sarau monumental aquell que es va muntar a la plaça de les Arcades. Amb cremada inclosa, segur que ho recorden, detall aquest últim absolutament excepcional i que no es repetirà perquè les falles només cremen la Nit de Sant Joan. I prou. L’ocasió s’ho valia perquè la Unesco acabava d’incloure a la llista del patrimoni immaterial de la humanitat les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus. Ha passat un any i és oportú demanar-li al president dels Fallaires, Santi Sánchez, com els ha anat a tan il·lustre i selecta llista. I Sánchez ho té clar: el primer signe que les falles jugaven en una altra divisió va ser la cremada, amb un increment significatiu a totes les localitats que formen part de la candidatura –en total, 63, a un costat i l’altre dels Pirineus, incloses la capital, Escaldes i Sant Julià– i que a Andorra la Vella xifra en una assistència un 30% superior a anys anteriors: “És difícil de quantificar i de fet és un dels punts en què volem treballar, però la sensació que tenim és que a tot el recorregut, però especialment davant del Comú, hi havia força més gent: dels 2.000, grosso modo, d’altres anys potser ens en vam anar a 2.500, qui sap si 3.000.”
Per celebrar aquest primer aniversari a la Unesco, els Fallaires han penjat a les xarxes socials un vídeo que resumeix en quatre minutets l’eufòria d’aquella jornada històrica. No hi haurà cap acte institucional, i molt menys una cremada fora de calendari com la que va tenir lloc ahir a la Vall de Boí, que també forma part de la candidatura. Els Fallaires, en fi, celebraran el 2017 un altre aniversari: el 30è de la recuperació de la festa, i entre el programa que ja han començat a preparar hi ha dues grans fites en perspectiva: primer, reunir tots els fallaires que han fet rodar el foc des del 1987, amb especial atenció als padrins que van mantenir viva la flama en els anys de plom i als visionaris que van posar en marxa la primera associació –en total, un centenar i mig, calcula Sánchez– en un sopar que tindrà lloc coincidint amb la recerca de l’argolla de Fontargent. El segon gran projecte serà recollir en un llibre la documentació generada al llarg d’aquests trenta anys.
Pel que fa a la candidatura, Sánchez destaca els contactes que per fi s’han establert amb els fallaires d’Escaldes i Sant Julià, que haurien de culminar en la creació d’una entitat d’abast nacional que s’erigís en interlocutora única, i que juntament amb l’Associació de Municipis Fallaires catalans i l’entitat homòloga francesa acabés convergint en una mena de federació fallaire internacional. Però això, de moment, és una idea. Com ho és el rebateig de la candidatura –eliminant del nom la referència a l’estiu, per encabir-hi les falles de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, que tenen lloc el 23 de desembre– i l’elaboració d’un protocol comú que vetlli per la integritat de les falles. Però això serà feina per a la junta que surti elegida el 12 de desembre.