Franch, profeta a Encamp, que li programa ‘Coitus’ al Complex pel Dia de Dona
No era gaire difícil augurar que l’estrena andorrana de Coitus –l’últim text d’Agustí Franch: aquí, amb el barret de dramaturg– tindria lloc a Encamp, parròquia que sempre ha tingut un gust particularíssim per celebrar (és un dir) el Dia de la Dona. Doncs així ha sigut, i Coitus farà el 7 de març parada al Complex. El que hi recalarà serà la versió diguem-ne C del muntatge, amb Roger Pera i Àngela Monge a l’escenari. I sigui dit sense ànim pejoratiu, i amb el benentès que la versió A continua representant-se al Club Capitol de Barcelona, on es va estrenar al maig i on es quedarà fins al juliol, amb Míriam Tortosa i Isidre Montserrat, i que la B, amb Dulcinea Juárez i Joan Picó, es va estrenar al setembre al teatre Fígaro de Madrid i ara mateix està de gira espanyola. La catalana, en fi, va arrencar l’1 de febrer a Terrassa, desfilarà el 7 de març per Encamp i té de moment confirmades una desena de bolos. No està gens malament per a una comèdia amb vocació obertament comercial, que dirigeix el terrassenc Òscar Contreras i que va néixer amb la legítima intenció d’esprémer l’èxit anterior del director, Orgasmos. Coitus s’adscriu, en fi, al transitat subgènere d’allò que abans se’n deia la guerra de sexes: el despertar del rellotge biològic, amb les ànsies d’unes (i les reticències dels altres) per ser mares (o pares), les reaccions hormonals al sensacional pla de passar una tarda de dissabte a Ikea i en aquesta línia: “Enfotre’ns de les relacions de parella amb una perspectiva contemporània i sense caure en l’humor ranci i masclista”, deia Franch al maig, explorant (i explotant) el filó de la rutina matrimonial, sexe inclòs, una vegada superat el rampell inicial de l’amor, que com qualsevol lector de Beigbeder sap, té data de caducitat: dura exactament tres anys. Tres. Doncs bé: si hem de jutjar pels milers d’espectadors que ja hi han desfilat, sembla que se n’han sortit. Ho comprovem el 7 de març a Encamp.