Idea per a un museu... nacional?
El projecte guanyador per remodelar la part de darrere de Casa de la Vall hi preveu dos equipaments culturals.
“Demà no començarem les obres. Ni tampoc aquest any. Però tenim una idea per anar-hi treballant. Una idea: caldrà veure quines són les possibilitats tècniques d’executar-la, i caldrà veure també el calendari.” Ho advertia pràcticament abans de començar la síndica, Roser Suñé, ho va repetir al llarg de la vetllada, i ho recordem aquí d’entrada per no fer-nos les moltes il·lusions que el projecte guanyador del concurs de remodelació de la part posterior de Casa de la Vall –aquest n’és el quilomètric nom– pot legítimament despertar en el lector.
Les premisses eren clares: tot el projecte havia de girar al voltant de Casa de la Vall; calia encaixar-lo amb el centre històric, el roc de les peces del Felip i el carrer del Pui; facilitar la circulació de persones entre la plaça del Consell i l’espai posterior, i preveure-hi un aparcament. Pel que fa a possibles edificis, Sindicatura només en donava indicacions sobre la volumetria, 2.000 metres quadrats. Cap consigna sobre la distribució d’aquesta volumetria ni sobre el destí final que se li donaria, tret que serà amb tota seguretat institucional.
Així que sota el nom d’Àgora, en òbvia referència al nucli central de la vida política i cultural de la ciutat clàssica, l’arquitecte Xavier Aleix ha projectat en primer lloc un espai quasi diàfan, que redueix la part posterior de Casa de la Vall en un sol nivell, només trencat per dos volums cúbics: un de més horitzontal que segueix i a la vegada oculta la façana posterior de l’antic hotel Viena, i sobre l’aparcament actual, un altre de totalment exempt i més lat que l’anterior. El primer, de tres plantes i una superfície aproximada de 1.000 metres quadrats, Aleix l’ha concebut com a arxiu. Molt oportú, si tenim en compte que l’Arxiu Nacional busca des de fa anys i panys nova seu perquè la de Prada Casadet se li ha quedat petita.
La mala notícia és que els 1.000 metres quadrats serien absolutament insuficients per als més de 6.000 que el nou equipament requeriria. Pel que fa al segon edifici, de quatre plantes i 1.000 metres quadrats en total, Aleix proposa ubicar-hi un “museu”. De nou, amb el do de l’oportunitat, perquè com hem dit aquí mateix unes quantes vegades, el darrere de Casa de la Vall és un dels espais que té més butlletes perquè s’hi ubiqui el futur Museu Nacional, eix del Govern per a aquest mandat en matèria d’equipaments. Però de nou aquí grinyola la mida. O les proporcions: els 1.000 metres quadrats d’aquest segon cub es tornen a quedar petitíssims per a les necessitats d’un Museu Nacional.
De totes formes, convé no fer-se massa il·lusions: com va insistir la síndica, no hi havia cap consigna perquè els projectes incloguessin ni un arxiu ni un museu, i si Aleix els ha previst ha sigut a títol personal i enlloc està escrit que, si el projecte s’acaba executant, els dos blocs hagin de tenir aquest ús. En qualsevol cas, Àgora conté un parell d’elements més que convé destacar: d’una banda, l’aparcament soterrani, a sota de l’actual –i per tant, del bloc que Aleix concep com a museu– coronat per uns bancs i un escenari en forma d’amfiteatre que podrien acollir actuacions musicals; de l’altra, una passarel·la que connecta el darrere de Casa de la Vall amb la plaça del Consell pel costat del roc.
Suñé, en fi, va evitar embarcar-se en cap guerra de xifres i va diferir qualsevol referència al cost que pot tenir tot plegat fins que es disposi dels estudis tècnics, que seran la fase següent i que s’espera concloure al llarg d’aquest curs. I el mateix amb el calendari. El que sí que va augurar és que tot el procés es farà en coordinació amb el Comú i amb el ministeri de Cultura.
Pel que fa a Aleix, arquitecte amb 35 anys de trajectòria al sarró, segur que n’han vist algun edifici: seus són la clínica de Sant Vicenç d’Enclar, el cementiri d’Erts i els dois establiments Olympia del Pas de la Casa, i va quedar en segon lloc al concurs per a la seu d’Andorra Telecom.