A la biblioteca mundial, per fi
Sis anys, sis, hem trigat a ensenyar la poteta a la Biblioteca Digital Mundial (BDM). El ministeri de Cultura en va començar a parlar el 2010, i fins ahir no es va produir el feliç esdeveniment: per fi es pot accedir a la versió digitalitzada d’una desena de papers, llibres, gravats i fotografies cedits per la Biblioteca i per l’Arxiu Nacional. Busquin-los a www.wdl.org [1]. Una minúscula goteta en l’oceà de 15.173 documents procedents de 193 països que conformen la BDM, però que multiplica per deu –perquè només n’hi havia una: Two Quaint Republics. Andorra i San Marino (1913)– el nombre de referències andorranes fins ara disponibles. Al periple de la nord-americana Virgina W. Johnson s’hi han afegit tres documents cabdals de la (diguem-ne) andorranitat –el pariatge del 1278, el Manual Digest (1748) i el Politar (1763)–, així com tres clàssics sobre la qüestió d’Andorra –les cartes que el 1894 va elevar el Consell al bisbe Casañas; la Coutume, de Brutails (1904), i la Constitución política, de Pallerola (1912)–, el contracte subscrit amb Fhasa (1930) i dues imatges: la lectura de la sentència de mort de Manuel Bacó (1896) i una colla d’esquiladors de casa Cremat d’Anyós en plena feina.