La ministra Riva augura la continuïtat de 'La cultura no s'atura'
Escaldes s’afegeix a la segona edició, amb mig centenar d’activitats a partir del 30 de novembre.
El van impulsar el curs passat el ministeri i sis comuns, tots, menys Escaldes, per dinamitzar i donar visibilitat a un sector especialment tocat per la pandèmia, el confinament i les restriccions d’aforament. I la cosa va anar tan bé que La cultura no s’atura tindrà no només una segona edició, mig centenar d’activitats entre el 30 de novembre i el 27 de març, sinó que la ministra del ram, Sílvia Riva, va augurar ahir que n’hi haurà una tercera el 2022, així està previst al pressupost, i que la voluntat és allargar el cartell més enllà. Una continuïtat que no sempre és evident en les iniciatives culturals i que arriba acompanyada d’altres dues bones notícies: d’una banda, el pressupost creix de patac un 50% i passa dels 100.000 euros de la primera edició als 150.000 d’aquesta, amb el ministeri com a pagano principal (hi aporta 60.000 euros) i els comuns a raó de 6.000 euros més per barba, més l’aportació en espècie cedint espais, logística i personal. De l’altra, que Escaldes s’ha repensat el mutis de l’any passat, quan se’n va retirar a última hora amb arguments més aviat peregrins, i participarà en aquesta segona edició.
Anem al tall. La cultura no s’atura repeteix format, amb cinc grans blocs temàtics. El musical, coordinat per Toni Gibert, inclou nou activitats repartides entre clàssica El viatge de Sofia, concert-espectacle amb el Trio Desconcierto i Joan Hernández; el recital Elles, amb Carolina Bartumeu, Rosalía Gómez-Lasheras i la poeta Glòria Coll; RenaixRomànic, amb David Sanz i un programa dedicat a la música per a guitarra del Renaixement, i el duet de saxo i piano d’Efrem Roca i Miriam Manubens. Hi haurà també blues (Shuffle Express), jazz (Pic Negre), bossa nova (Green Note), rock (Komanem) i indie (Four Flags), i atenció a la banda sonora que Likantropika li ha posat a Metropolis, el clàssic de Fritz Lang. Maria Cucurull coordina l’apartat dedicat a les lletres, amb lloc per a la novel·la negra (la taula rodona A Andorra tambe matem), la poesia (Teresa Colom, Bruna Generoso, Selva López i Nacho Mayo), les noves tecnologies (Jan Arimany), la història (D’on venim) i una ruta literària pels escenaris de Morts, qui us ha mort?, amb Iñaki Rubio.
Pel que fa a les arts plàstiques, Paul-Alxandre Nicolas ha cuinat un menú que combina atistes consagrats (el fotògraf Miquel Mercé, el pintor Joan Xandri) amb noms emergents (Alicia Luño, Roger Lorente, Romina Dolonguevich) i totes les disciplines, des de la pintura a la fotografia i la instal·lació. El mateix en les arts escèniques, amb Meritxell Díaz al capdavant i una prometedora combinació de propostes familiars (Cuques, Clementina), teatre de sala (Ximpanzè), microetatre (La petita llar, Aquest sol hi és per a tots?), dansa (Dels gestos perduts, dels sons oblidats) i dansa vertical (La cinquena façana).
I per acabar, l’audiovisual, que torna a coordinar Hèctor Mas, i que a més de la reglamentària sessió de curtmetratges (Under the Ice, Estatua de sal i els clips Don’t Get it Wrong, de Four Flags i Merkabah, de Persefone), programa tres estrenes (Llana negra, Plastic Killer i el llarg Pròfugs) i un homenatge a Rosa Mari Sorribas, pionera del cine, amb la projecció de La perversa caricia de Satán, dirigida per Jordi Gigó el 1976.