L’Álvaro se’n va a Hollywood
Rodríguez Areny competirà per segona vegada a l’Scream Fest de Los Angeles, ara amb ‘Under the Ice’.
Estava ahir eufòric, Alvaro Rodríguez Areny. Feia dies que ho tenia al pap però l’organització li havia imposat la consabuda clàusula de confidencialitat. Fins ahir, dèiem, que li va donar via lliure per dir-ho als quatre vents: el director encampadà tornarà a l’Scream Fest de Los Angeles, al Top 3 dels festivals de gènere americans, ara amb Under the Ice, que comença a agafar embranzida.
Fa tres anys ja hi va concórrer amb Le Blizzard, i aleshores es va quedar amb les ganes de trepitjar el Chinese Theatre, el mític local que exerceix com a seu del festival, que era on als anys 40 tenia lloc la cerimònia dels Oscar i que, per si no n’hi havia prou, va acollir el 1977 l’estrena universal de La guerra de las galaxias. Com es poden suposar, per al director encampadà imaginar que la seva pel·lícula es projectarà en aquesta sala li produeix una molt legítima picoreta: “No et dic res si ho puc organitzar per assistir-hi. Amb Le Blizzard no hi va poder ser, però aquesta vegada moure cel i terra perquè sigui possible. I més encara si acaben seleccionant el curt per al festival de Teluride, a Colorado. N’estic esperant resposta i si es confirma, farem temporada americana”.
Serà si surt de cara a la tardor, i sona estupendament. Com pot no sonar-hi Los Angeles per a un cineasta encampadà: “Repetir a l’Scream Fest és un cop a l’esquena, un senyal inequívoc que anem pel bon camí. Però és que a més és un lloc ideal per fer contactes, per conèixer productors, directors, guionistes, actors... Per una pura qüestió de proximitat física, s’hi deixen caure personatges que des d’aquí ens semblen estratosfèrics –en edicions anteriors hi han desfilat Selma Blair i Nicholas Cage, només per fer-nos-en una idea. Per la senzilla raó que els queda al costat de casa”. D’altra banda, fer-hi un paper destacat no és en absolut descartable. En l’edició passada, sense anar més lluny, el guanyador va ser La luz, de Yago Soto, director espanyol amb qui Rodríguez Areny ha coincidit en dues ocasions a Sitges: “El seu curt és potentíssim, i només el fet de competir amb ell deixa molt bon regust. Veurem què passa”.
I això és només el començament. Under the Ice havia desfilat fins ara per una quinzena de festivals, amb una collita de tres premis (menció especial a Sabadell i Isla Calavera de Tenerife, i millor curt al Golden Knight de Malta), però la temporada de debò comença ara, quan s’han de ventilar bona part de les inscripcions a què optava. Confirmat l’Scream Fest i pendent del veredicte de Teluride, Rodríguez Areny confia a repetir també al Fantasia de Mont-réal i estrenar-se a Bucheon (Corea del Sud), on no s’ha pogut colar ni amb Wolves ni amb Le Blizzard. Tots dos integren juntament amb Sitges el podi mundial del cine de gènere.
El ‘cine And’ que ve
Veurem si Under the Ice s’acosta als números de Le Blizzard, que va acabar el periple festivaler amb un centenar de seleccions i una vintena d’estatuetes. I si és just exigir-li tant. De moment va pel bon camí. I no és l’únic dels nostres cineastes que camina amb pas ferm. Hèctor Romance conclou en dues setmanes la postproducció de Quiet, el seu segon curt, i encara ha de tancar-ne la distribució. L’objectiu, deia al rodatge, que va tenir lloc a l’abril a Lleida, és estrenar-lo als cines Illa just després de l’estiu i just abans de la gira per festivals.
Tampoc s’ha confirmat encara l’estrena comercial de El fred que crema, en tot cas després de la temporada de Nadal –si no tenen espera, provin el 4 de juny al Festival internacional de cinema en català, FIT CAT: Fred s’hi projectarà en la jornada inaugural– i la que sí que té tot el peix venut és 42 segundos, la peripècia olímpica de la selecció espanyola de waterpolo a Barcelona 92: el 2 de setembre, a la pantalla gran.