L’Auditori exposa la còpia de la ‘Doctrina pueril’ del segle XV recollida al ‘Còdex’
“L’an MºCCCCLXX fuyt magna sequetate in Vallis andorre.” Aquesta és la sensacional anotació que el notari Miquel Ribot d’Aixirivall va escriure al marge d’una pàgina de la Doctrina pueril lul·liana. Sensacional per la inquietant “magna sequetate” de què parla, és clar, però també perquè ens diu que en aquella data el nostre Ribot posseïa un exemplar de la Doctrina: 33 folis, exactament, la meitat d’aquesta mena de catecisme amb afegits enciclopèdic que Llull va compondre cap al 1274 i que constitueix, amb el permís d’un fragment del Tristany i Isolda en català, l’estrella màxima del Còdex Miscel·lani. Feia dos decennis que no s’exposava en públic, i ahir va sortir del dipòsit camí de l’Auditori Nacional amb motiu de l’acte central –i únic– de l’Any Llull al nostre racó de món, que es va completar amb una conferència del filòleg català Joan Santanach, comissari de tot plegat, i el recital lul·lià de Lídia Pujol. Proposa Santanach, en fi, que el nostre Ribot va ser el compilador de la col·lecció de documents que conformen el Còdex, amb l’argument que com a mínim sis d’aquests documents figuren també copiats al Llibre de la terra d’Andorra, compilat també pel senyor. Sosté també que ho va fer a finals del segle XV, potser a principis del XVI, i avança així dos segles la datació oficial del patracol: fins ara es pensava que va ser el Consell General, cap a finals del XVII, qui va fer relligar el Còdex per evitar que els papers s’acabessin de desintegrar i portat per la molt legítima dèria de tenir controlats els documents que donaven testimoni dels privilegis comercials en un moment en què tant Espanya com França començaven a posar-hi pegues. Doncs no: resulta que va ser Ribot. Pel que fa a la Doctrina, recorda Santanach que es tracta d’un exemplar únic –només se’n coneixen tres més de sencers, i el nostre és el més extens entre els que s’han conservat fragmentàriament– i una peça de valor no només filològic sinó també pecuniari “incalculable”. Llull, diu, la va concebre com una mena de breviari per als laics interessats a conèixer la doctrina sense intermediaris eclesiàstics, i hi planteja de passada temes tan actuals –insisteix– com l’educació en la llengua vernacla i el diàleg entre les religions. Una obra, en fi, que figura al costat de les altres 260 que constitueixen el monumental corpus lul·lià que ha arribat fins a nosaltres, que convida a conèixer perquè “es tracta de l’autor català més important i influent que hem tingut mai”. Poden començar, recomana, per la Vida de mestre Ramon, el Llibre d’amic e amat i el Llibre de les bèsties. Bona lectura.