L’hora de Sergi Mas
La Xarranca convoca tres jornades de “reconeixement” al voltant d’un artista “cabdal”.
Diu Mar Garcia que no és un homenatge, sinó el reconeixement al paper cabdal que Sergi Mas ha jugat en l’art i la cultura del país des que el 1958 es va establir a la casa Duró d’Aixovall. Doncs diguem-li reconeixement, no ens posarem ara llepafils. La qüestió és que per fi tindrà el protagonisme que mereix el més pròxim a un creador total que hem tingut per aquí dalt, que el mateix escriu un llibre de relats (Les valls desitjades) que li agafa la vena enciclopèdia (El moble a Andorra), que transita amb tanta modèstia com mestratge per totes les disciplines plàstiques, des del dibuix fins al gravat passant per l’escultura, la talla ceràmica, la pintura i l’ex-libris. Per no oblidar-ne la faceta d’etnòleg i col·leccionista, i que ha exercit com a mestre d’unes quantes generacions d’artistes, primer des de l’escola d’art de Sant Julià i després des de la Xarranca, que ell mateix va ajudar a fundar el 1991 i de la qual avui és president honorífic.
Doncs bé, és precisament la Xarranca qui ha organitzat un oportuníssim homenatge -aix, no, reconeixement- sota el lema A taula amb Sergi Mas –clavat, perquè estem davant del penúltim dels nostres grans conversadors, una altra de les arts que domina– i dividit en tres jornades: la primera tindrà lloc el 16 d’octubre a La Llacuna i consistirà en la projecció del documental rodat el 2017 pel seu net Hèctor, seguida d’una tertúlia amb amics, coneguts i saludats per repassar-ne la trajectòria artística i personal. Això serà al matí, i naturalment amb presència de Sergi Mas. A la tarda el sarau es traslladarà a l’escola d’art de Sant Julià, amb cinc tallers oberts a tothom sobre les disciplines que ell més ha practicat: ceràmica (Gemma Piera), dibuix (Esther Armengol), Ex-libris (Mar García), il·lustració (Martín Blanco) i talla (Raül Mas i Fidel Solsona). La segona jornada serà en realitat un mes, del 18 de novembre al 18 de desembre al menjador de l’antiga casa comuna de Sant Julià, que s’estrena així com a espai expositiu amb els projectes al voltant de Sergi Mas que qualsevol creador pot presentar a la convocatòria. Tot plegat culminarà amb l’execució i l’exposició de les obres, a partir del 18 de març i fins al 23 d’abril a l’Espai Caldes d’Escaldes.
El reconeixement que li tributa ara la Xarranca és una iniciativa llargament covada que la pandèmia va obligar a posposar i a la qual s’han sumat amb entusiasme els comuns d’Escaldes i de Sant Julià. També el Govern prepara un paquet de propostes per afegir-s’hi. Però tot serà poc i efímer si no es resol el gran deute pendent quan parlem de Sergi Mas, que és l’elaboració d’un catàleg raonat de la seva obra, tant la pública com la que està en mans de col·leccionistes particulars. I si pogués ser amb una biografia del nostre home d’avui, encara millor. Veurem si van per aquí les propostes del ministeri. De moment ens haurem de conformar amb els catàlegs de les dues grans retrospectives de la seva llarguíssima carrera: la que li va consagrar el 1993 la sala del Govern, i la que va protagonitzar el 2015 al CAEE.