L’Institut d'Estudis Catalans ho tornarà a intentar
L’únic candidat a la presidència, Joandomènec Ros, vol obrir a Andorra una “delegació” o una “seu” de l’Institut.
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), la més alta instància acadèmica catalana en l’àmbit de la llengua, les ciències i les humanitats, tindrà per fi al nostre país una “delegació” o una “seu” –i no és ben bé el mateix, de seguida ho veurem–. Com a mínim, aquesta és la “voluntat” del president en funcions, Joandomènec Roc, que és a més l’únic candidat que concorre a les eleccions que tindran lloc el 8 de juny. Si, com és previsible, finalment surt elegit, el seu equip posarà a partir de l’1 de setembre fil a l’agulla per reprendre, diu, una vella aspiració que arrenca –per no remuntar-nos a la prehistòria– amb el seu antecessor, Salvador Giner, president de l’IEC entre el 2005 i el 2013: “Hi va haver contactes però la cosa no va prosperar, en part perquè el Govern d’aleshores considerava que les funcions de l’IEC ja les cobria l’Institut d’Estudis Andorrans, i en part –però això potser és molt aventurat– per una certa prevenció política: Catalunya no és –encara– un Estat, mentre que Andorra sí que ho és...”
Aquell intent es va quedar al calaix de les bones intencions, però Ros creu que les coses poden anar ara d’una altra manera i està decidit a intentar-ho. Fins ara el nostre racó de món quedava, juntament amb la Franja, dintre de la (diguem-ne) jurisdicció del delegat de l’IEC a Lleida, el filòleg Ramon Sistac, professor de dialectologia a la Universitat de Lleida, membre de la Comissió de Toponímia i coautor de Llengua i literatura a Andorra i els Pirineus. “Però ens semblava que Andorra tenia massa entitat per ser només una extensió del nostre delegat a Lleida”, diu Ros. I encara més des del moment que som –continua– “l’únic país de parla catalana que en què l’IEC no té ni delegat ni tampoc seu”.
Aquí radicarà precisament el nus de la qüestió: delegació, seu... o totes dues coses? El model territorial de l’Institut combina les dues figures de forma aparentment capritxosa: a Castelló, Alacant i, ja ho hem vist, Lleida –diu Ros–, hi ha seu i delegació; a València hi ha delegat però no seu pròpia, funció que compleix un local de l’edifici Octubre; tampoc a Mallorca, amb la seu paralitzada des de la crisi, mentre que a l’Alguer, on fins ara només hi havia delegat, ben aviat s’inaugurarà una seu nova de trinca. El diguem-ne desembarcament a Andorra pretén resoldre d’una vegada aquesta anomalia que no deixa de ser la inexistència oficial de l’IEC Runer amunt, i a la vegada aprofitar la conjuntura expansiva. El que no és clar, perquè s’haurà de negociar amb els interlocutors locals –Govern, Universitat d’Andorra, IEA–, és quin format serà el nostre: “Podria ser que comencéssim amb un delegat i sense seu, i que amb el temps comprovéssim que ens cal tenir una delegació o, com passa a València i a Mallorca, que utilitzem espais cedits per una institució local.”
Tot plegat encara continua per tant en els llimbs de les bones intencions, sobretot perquè encara no hi ha hagut contactes formals ni amb el Govern ni amb l’UdA ni amb l’IEA. Com tampoc no s’ha concretat qui exerciria el càrrec de delegat, que acostuma a recaure –diu Ros– en un membre de l’IEC del mateix territori en què s’obre la delegació. Els tres andorrans amb un peu a l’IEC, no com a membres numeraris sinó com a membres corresponents, són la filòloga Lídia Rabassa, que ho és des del 2006 de la Secció Filològica, i els juristes Francesc Badia i Isidre Bartumeu, corresponents des del 2013 de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Tant l’una com els altres podrien assumir un càrrec que bàsicament implica –continua el president en funcions– mantenir-se informat sobre les activitats acadèmiques que convoquen les entitats locals “per col·laborar-hi, proposar-los activitats conjuntes i, arribat el cas, aportar-hi una part del finançament”: “És el que acostumem a fer a les altres delegacions, i en el cas d’Andorra tindria també tot el sentit.”