Ludmilla Lacueva s'endú el València Negra amb 'Olor de difunt'
Comparteix palmarès amb Marina Sanmartín, Mejor Novela amb 'Las manos pequeñas', i amb Virginia Feito, Best Novel per 'La señora March'.
L'escaldenca Ludmilla Lacueva, novel·lista, historiadora i columnista d'aquesta casa, va donar ahir la campanada i es va proclamar guanyadora de la 10a edició del premi València Negra a la millor novel·la de gènere en català per Olor de difunt. La tercera entrega de les aventures del comissari Cerni Llop es va imposar a les altres quatre novel·les que optaven al guardó, Monumental, de Joan Canela i Jordi Colonques; La dona invisible, de Mònica Richart; Vi i veritat, de Natàlia Gisbert, i Suburbis del paradís, de Silvestre Viaplana. I ho va fer, atenció, gràcies al vot popular, perquè la gràcia del VLCNegra és que és el lector el que escull la millor novel·la de l'any entre les cinc finalistes proposades per l'organització.
"Per mi, que l'hagin nominat ja és un premi, perquè només cinc títol de gènere publicats al llarg de l'any hi tenen cabuda. Cinc! I de novel·la negra se n'escriu molta. Així que no puc estar més contenta i orgullosa que s'hagin fixat en Olor de difunt". Això ho deia a principis d'abril, quan es va conèixer la llista de finalistes. I Lacueva ha acabat fent fet bo l'acudit aquell d'Eugenio: "M'encanta jugar al pòquer i perdre." 'I guanyar, no?" "Home, això ha de ser la pera". Doncs ha sigut la pera.
Olor de difunt, en fi, va veure la llum al novembre a Llibres del delicte, i hi proposa un viatge en el temps a l'Andorra rural del 1950, encara endormiscada però que comença a espolsar-se les lleganyes davant de l'imminent boom comercial i urbanístic. Ho fa amb l'excusa de l'assassinat de Joaquim Montmeló, cap visible d'una importantíssima immobiliària nacional que cert dia aparexi mort, però molt mort, a la borda que té en certa parròquia alta, convertida en niu d'amor clandestí on ha tingut l'ocurrència de passar un cap de setmana romàntic amb la seva amant. A ella també la pelen, per cert. I és aquest doble crim el que haurà de resoldre el bon Cerni, de nou amb l'ajuda dels seus inseparables, la forense Maria Sastre i l'exbatlle Climent Masoliver, orc i murri com sempre però peça clau perquè l'assassinat de Montmeló evoca sospitosament un altre crim succeït setanta anys enrere, que només ell recorda i que a l'època va ser convenientment arxivat.
Així que Lacueva afegeix el seu nom en un palmarès que aquesta edició també ha premiat la valenciana Marina Sanmartín, millor novel·la negra en castellà amb Las manos pequeñas, i la madrilenya Virignia Feito, millor novel·la negra en anglès per La señora March. L'última edició del VLCNegra en català se la van endur un clàssic del gènere com és Andreu Martín, amb Ara direu que estic boig, perquè vegin el pa que s'hi dona en aquest festival, i es tracta, per acabar, del primer premi que el comissari Llop s'endú al sarró. A la tardor passada ja va estar a punt de fer diana al Cubelles Noir, en aquella ocasió amb Scrap mortal, però és va quedar a un pas de la glòria. Avui la toca per fi amb la mà, i si ho volen comprovar i tenen temps, entre les 12 i les 14 hores firmarà exemplars a la Casa del Llibre de València. Ja es poden donar pressa si volen arribar-hi a temps.
Diguem per acabar que Cerni és el segon agent del nostre molt literari servei d'ordre que toca les mels de l'èxit. Abans que ell l'havia precedit Andreu Boix, col·lega seu a l'edifici de l'Obac i fill literari d'Albert Villaró. I per partida doble: el Carlemany amb Blau de Prússia i el Prudenci Bertrana per La bíblia andorrana.