Mai no diguis que no t’agrada Boccherini
Pots dir que no t’agrada la música clàssica en general? L’antiga en particular? Poder, pots dir el que vulguis, que per això vivim en països on hi ha llibertat d’opinió i s’ha de respectar l’expressió individual. Però ara reflexiona un moment i pensa en aquell minuet hiperfamós de Luigi Boccherini. Que no saps de què parlem? Doncs fes una ullada per YouTube (ara és tan fàcil) i veuràs que l’has sentit fins a l’avorriment. Massa i tot, perquè potser fins i tot te l’havies baixat com a timbre de telèfon. O probablement has vist Master and Commander. Ja saps, amb Russell Crowe. Doncs el també molt popular tema de la banda sonora és de l’autor toscà, concretament de La musica notturna delle strade di Madrid. Oi que vist així les coses canvien?
Al concert que el FeMAP, el Festival de Música Antiga dels Pirineus, portava dijous passat al castell de Castellciutat se sentien peces del compositor per a flauta i cordes, interpretades per l’Ensemble Il Viaggio. Amb l’arxiconeguda i brevíssima dansa tancaven un recital que havia fet el ple, un centenar bastant llarg de persones, una munió de gent per a un cicle que es desenvolupa en espais reduïts. Però espectaculars. És l’adjectiu mínim per descriure l’església de Santa Maria de Covet (al costat d’Isona), una construcció romànica de dimensions incongruents per al petit poble sobre el qual s’aixeca, imponent. Per què anem tan lluny? Perquè a Covet (com també a Esterri d’Àneu) el festival va traslladar una nova oportunitat d’escoltar l’Ensemble Brudieu, formació creada en la passada edició sota la direcció de Josep Cabré per recrear les composicions de Joan Brudieu, que va ser mestre de capella a la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, on va morir i roman enterrat. El concert, ves per on, també fregava el ple. Espès com podia pressuposar l’ull profà (en religiositat i en música) un recital que portés per títol Officium Defunctorum Urgellensis. Però pot una oïda mínimament oberta abstreure’s del so d’aquell Kyrie, posem per cas, enfilant-se cap a l’altíssima volta?
Sovint ens fa por no entendre, ens veiem fora de lloc en un concert. Però la música, i això ho diu el mestre Leonard Bernstein (una pista fàcil: entre altres moltes coses és l’autor de la partitura de West Side Story), és simplement qüestió de sons i el significat de la música “és allò que et fa sentir quan l’escoltes”. Per tant, “no és necessari que sapiguem res sobre sostinguts, bemolls o acords” per dir que l’hem entès.