Massa maco per ser veritat
Proposen rodar un biopic de Salvat-Papasseit però confonen el balneari cerdà de Vilanova amb els establiments termals d’Escaldes.
La notícia la va donar la competència fa un mes, quina ràbia, amb aquella...arrogància i aquell desdeny de qui ignora que ha topat amb una mina d’or. Una productora catalana, Montpalau Films, projectava rodar un biopic de Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) aprofitant que en un parell d’anys se n’homenatja el centenari del traspàs. Portava per títol Papasseit, lladre d’amor, i la notícia sensacional no era que bona part del rodatge, entre el 30 i el 40%, tindria lloc a Andorra, no.
De seguida ho expliquem. Però, per què a Andorra? Doncs perquè Papasseit, que va morir de tuberculosi abans de fer els 30 anys, va peregrinar des de ben jove de sanatori en sanatori, i segons el guió, que firma Marta Fornieles, va recalar durant mig any a cert balneari escaldenc on va arribar a coincidir, entre d'altres, amb el cineasta Jean Vigo. Fins al punt que el pla de rodatge de la pel·lícula -un llarg de ficció, no un documental, insisteix el director, Raimon Miranda- preveia que entre el 30 i el 40% del metratge transcorregués en terra andorrana. Per això tenien intenció de concórrer a la convocatòria de subvencions que el ministeri de Cultura obre aquesta setmana, i per això també hi havien enrolat –de moment– dos talents locals: Landry Riba, aquí en la faceta de músic, que s’encarregarà de la banda sonora, i Guillem Casal, com a operador de dron, perquè el paisatge andorrà, diu la memòria del projecte, li ha de donar a la pel·lícula “un aire romàntic, poètic i de contacte directe amb la natura, muntanyes, llacs, rius, arbres, animals...”
Com!? Salvat-Papasseit a Escaldes i ningú d’entre nosaltres, ni Lídia Armengol, ni Antoni Morell, ni Joan Peruga, ni Pere-Miquel Fonolleda, ni Júlia Fernández, ni David Gálvez ni... ningú, en fi, no s’hi han referit mai!? Com se’ns podia haver passat per alt un episodi poètic d’aquesta magnitud sideral? Com havíem pogut ser tan tanoques? Qualsevol país civilitzat hauria senyalitzat amb lletres d’or la casa on Salvat Papasseit va sojornar i l’hauria convertit en lloc de pelegrinatge per a devots. Com podíem ser nosaltres tan salvatges!? Què havia fallat? La resposta, en fi, és molt més senzilla que tot això: com els mateixos productors, Fornieles i Miranda, admetien després de consultar amb els assessors literaris del llargmetratge (Ferran Aisa i Remei Vidal) tot plegat parteix d’una confusió que només ahir, i a instàncies del BonDia, van arribar a escatir: el sanatori a què Papasseit es va retirar als primers anys 20 no era a Escaldes, on hi havia humils establiments termals, no sanatoris, sinó a Vilanova de les Escaldes, a tocar a Dorres i, per tant, a la Cerdanya francesa. Una confusió que modifica només parcialment el projecte perquè, diu Fornieles, “nosaltres continuem amb la intenció de rodar majoritàriament la pel·lícula a Andorra, i així ho indicarem als títols de crèdit, tot i que figura que transcorre a la localitat cerdana de les Escaldes”.
Papasseit a Andorra! Com quan Gálvez va localitzar la casa (i el pis!) on Amat-Piniella va rematar K. L. Reich! Era massa maco, esnif, per ser veritat. Però pel·lícula, asseguren, n’hi haurà. El pressupost es podria enfilar als 700.000 euros, si TV3 apoquina la subvenció que han demanat i que s’ha de resoldre en les pròximes setmanes, el rodatge es repartiria entre Andorra, Barcelona i Sitges, i per a l’elenc ja hi han lligat l’actor català Marc Clotet, òbviament en el paper de Papasseit. L’altre paper protagonista, el de Carme, l’esposa del poeta, seria per a Greta Fernández, pendent encara del sí definitiu, i per als secundaris hi ha de moment bones intencions: Lolita, ni més ni menys, per a la mare de Papasseit, d’origen gitano segons el guió, i Pol Monen, Pau Roca, Poze Hugo i Albert Baró per al reguitzell d’amics del seu cercle, des de Torres García, Tomàs Garcés i Josep Pla fins a López Picó, Josep Maria Junoy i Manolo Hugué.
En fi.