Monegal, l’artista secret, 'desconfina' ArtalRoc
Encara queda lloc per a la sorpresa i per al descobriment. Perquè això, un viatge d’autèntica descoberta, és el que proposa ArtalRoc a Joan Monegal: el simbolisme estètic, la sensacional retrospectiva amb què la sala d’exposicions del Govern estrena el postconfinament. Molt probablement pocs lectors recordin avui el nom i encara menys l’obra d’aquest pintor nascut el 1933 a Manresa, que el 1961 es va establir a la Massana, que el 1974 es va mudar a la capital (tenia el taller on avui s’aixeca la Llacuna) i que va traspassar el 1980. Prematurament, si volen, però diguin: quina mort no ho és, de prematura? En vida, tan sols va protagonitzar una exposició entre nosaltres –el 1976, a la desapareguda galeria Parc d’Escaldes. N’hi va haver una segona, el 2000, auspicidada pel Centre de la Cultura Catalana amb motiu del vintè aniversari del seu traspàs. Així que cal tenir certa edat i encara més memòria per recordar el llegat artístic d’un home que va deixar l’empresa familiar de planxisteria a Sabadell i es va establir a l’aleshores idíl·lica Andorra per consagrar-se a la vocació que havia cultivat a la Llotja de Barcelona –com Sergi Mas: no està malament!– Aquí és on va acabar de polir estil, tècnica i temàtica, recorden els seus fills, Joan i Marc, que han cedit la quarantena d’obres de l’exposició. Un estil que va evolucionar de l’academicisme de reminiscències noucentistes inicial, que ràpidament es van endinsar en els camins del cubisme i que després de passar per l’expressionisme va acabar en un obert simbolisme amb derives entre existencialistes i místiques, sempre amb la pintura al tremp com a arma de combat i una especial predilecció per les veladures i la descomposició geomètrica de les figures. No queda espai, però fixin-se en Espigadores, Recollint fruita i les dues versions de El carrusel de la vida, i després em diuen si tenia raó Antoni Morell quan deia que Monegal va ser un home “ètic i espiritual”, i un creador “menjat pel neguit de perfeccionar els seus continguts i els seus continents”.