Santa Coloma: el Consell Assessor no en sabia res
El ministeri no va informar de l’excavacio a Santa Coloma, segons membres d’aquest òrgan consultiu en matèria de patrimoni.
Doncs no: el Consell Assessor del Patrimoni no en sabia res, de la rasa que a principis d’agost va obrir el ministeri al cementiri vell de Santa Coloma amb l’objectiu de fer-hi pasar el cablejat de fibra òptica del mapping. És cert, com deia la voluntariosa nota emesa ahir des del Govern, que el Consell va ser “oportunament informat” del mapping, però també ho és –segons fonts del mateix òrgan consultades per aquest diari– que ni se’ls va mostrar el projecte ni molt menys se’ls va avisar que l’execució del mapping comportaria una excavació en tota regla a l’exterior del recinte. I el cas, com advertia dies enere Velles Cases Andoranes, és que l’església de Santa Coloma no és només un Bé d’Interès Cultural, sinó que a més és un espai de presumpció arqueològica i per tant era preceptiu que passés pel Consell Assessor.
Així ho estipula clarament l’article 5,3 de la llei del Patrimoni, segons el qual les excavacions arqueològiques –incloses les prospeccions, els sondeigs i les excavacions– requereixen l’informe previ del Consell. L’obertura de les rases és una excavació amb totes les de la llei, sostenen els arqueòlegs consultats, i no quedava per tant emparada en l’“informe” del mapping que el ministeri va passar al Consell. Un informe que, asseguren, només parlava de les intervencions que caldria fer a l’interior del temple, com ara la modificació de la il·luminació, el canvi del mobiliari de darrere de l’altar, el tapiat de les finestres i l’arrebossat de l’absis: “Les rases son tota una altra cosa: mentre que l’interior de Santa Coloma es va excavar fa més de vint anys i per tant és un espai arqueològicament buit –no hi faria res que calgués obrir el terra per instal·lar-hi el projector, per exemple– el cementiri ja son figues d’un altre paner: és un espai de presumpció arqueològica i ens n’haurien d’haver fet partícips perquè hi diguéssim la nostra”.
El ministeri, en fi, i sempre segons aquesta interpretació, no s’hauria saltat només el Consell Assessor, sinó que tampoc va redactar el preceptiu projecte que, segons el reglament d’intervencions arqueològiques, cal perquè el mateix ministeri autoritzi una excavació. De nou, tal com augurava Velles Cases, per a qui tot aquest afer denota les presses i la improvisació amb què el departament ha actuat.
Recordem que, segons el ministeri, l’obra està ara mateix aturada a l’espera que l’empresa que està executant el mapping –la catalana Playmodes, la mateixa que es va encarregar del de Taüll–, Andorra Teleco i Feda entreguin els respectius projectes per “enllestir el cablejat”. I tot això, a partir de l’“informe d’intervenció” emès pels tècnics de Patrimoni. I vet aquí el quid de la qüestió sobre el qual han posat l’ull tant Velles Cases com els arqueòlegs independents consultats pel diari: caldria haver procedit a la inversa, sabent per on pretenien Feda i Andorra Telecom fer passar el cablejat, abans de posar-se a foradar. I preveure les passes que caldria fer si foradant el cementiri s’exhumaven –com ha sigut el cas– restes humanes. Per això hauria servit el projecte arqueològic que no es va redactar inicialment.
L’afer de Santa Coloma està per tant lluny d’acabar. Segons informava ahir altaveudigital, l’oposició parlamentària –PS i Liberals– demanaran a Sindicatura la documentació relativa a l’excavació de Santa Coloma per comprovar si s’ha procedit –o no– segons la legislació vigent. Una demanda que, recordem-ho, s’afegeix a les actes de les reunions del Consell Assessor del 2007 en endavant, i que aportaran llum sobre la posició d’aquest òrgan consultiu davant de les actuacions més polèmiques dels últims governs en material de pàtrimoni. Ens espera una tardor apassionant.
El Consell vol que tornin els 100 metres cautelars
Més enllà de les discrepàncies pel pla estratègic de museus –més aviat, una recapitulació i una declaració d’intencions, diuen– que els va deixar freds, el Consell ha insistit els últims temps i segons sembla de forma unànime en la restitució dels entorns cautelars de 100 metres al voltant dels monuments, previstos inicialment a la llei del patrimoni del 2003 i que la majoria demòcrata va retallar fa dos anys als 20 metres actuals. Aquests és, sostenen els membres del Consell, el cavall de batalla decisiu de la legislatura.