Sarau entre Ordino i Encamp per qui va copiar qui el Ball de l’Ossa
L’associació Cultura Popular “matisa, corregeix i desmenteix’ el diari de Carnaval.
Crisi interparroquial a la vista. L’associació Cultura Popular d’Ordino va córrer ahir a “matisar, corregir i desmentir” l’afirmació que Ordino ha copiat a Encamp les festes de l’Ossa i dels Contrabandistes, segons afirma el diari de Carnaval Encamplove. Cultura Popular entén que en el context carnavalesc “es faran i es diran les bajanades més gran”, però adverteix que “entre la bajanada i la mentida hi ha una línia molt fina”, que és la que Encamp hauria sobepassat i que l’entitat ordinenca vol aclarir: “És important que, en el marc de la concòrdia carnavalera, a tothom li quedin clar els conceptes i la història perquè no hi hagi confusions”.
De fet, el diari de Carnaval va molt més enllà i sota el titulet Relació tallada amb el jovent d’Ordino afirma que “es dispara l’ordinofòbia” i adverteix que “després de la falta de seny i protocols al Roser d’Ordino les comissions de festa tallen qualsevol tipus de relació amb el jovent d’Ordino: ens van copiar l’Ossa i ens van copiar els Contrabandistes, però no van ser capaços de copiar el protocol”.
Sense entrar en polèmiques sanitàries i amb la voluntat de “contribuir a la vostra culturalització i ampliar la vostra saviesa”, Cultura Popular insisteix que el document escrit més antic amb referències a les fetes de l’Ossa, la Relació sobre la Vall d’Andorra, de Fra Tomàs Junoy (1838), “no hi posa cap nom de poble o de parròquia”, així que s’entén com una festa “generalitzada” al país. De fet, i per concretar, reivindica la primacia cronològica de l’Ossa ordinenca, documentada als fosn fotogràfics de Guillem de Plandolit (1902-1910) i de Joaquim de Riba Cassany (1930-1947).
Per contra, les primeres referències documentals a l’Ossa d’Encamp es remunten a mitjans segle apssat, segons explica l’etnòloga Eva Julián a Hereus i cabalers: “Pels volts dels anys 50 el cap de l’Ossa ordinenca es va utilitzar per estrenar i promoure una nova farsa de Carnaval a Encamp anomenada el Ball de l’Ossa”, que Rossend Marsol, Sícoris va acabar convertint en “farsa-espectacle”: “Aquesta hipòtesi sobre l’origen de l’Ossa encampadana també consta a l’Anuari-Guia Turístic i Comercial del 1969”, remata.
Sense abandonar del tot el to sacrcàstic, però aprofitant també per marcar territori, Cultura Popular conclou amb dramatisme: “Ens sap molt de greu, benvolguts amics de la Comissió de Festes d’Encmap que vosaltres a l’hora de documentar la festa no tingueu en compte uns referents històrics com els nostres, que son més que centenaris”.
Finalment, i amb esportiu fair play, els reconeix “la capacitat per captar l’atenció, no només dels encampadans siní de quasi tot el país”, i ho remata amb plantofada final: “Que feu més soroll no us atorga el poder a l’exclusivitat”.
Des d’Encamp, en fi, se sorprenen de la reacció exagerada de Cultura Popular, “gent de poca feina i pell molt fina”, asseguren que no han entès el to eminentment festiu del del diari de Carnaval i adverteixen que l’excès de zel ordinenc tindrà conseqüències en forma de sàtires carnavalesques: “Han begut oli”.