Tres espais per a un sol Nacional
Els jardins de Casa de la Vall, l’aparcament del Thyssen i l’espai multifuncional, primeres opcions per al futur museu.
Ja ho deia clarament el programa demòcrata a les generals, també ho tenia clar l’aleshores candidat a cap de Govern, Xavier Espot, durant la campanya electoral, i així li ho va encomanar a la ministra Sílvia Riva, segons va confirmar ella mateixa en la presa de possessió: el Museu Nacional és “imprescindible” i ha de ser la “peça clau” de la legislatura en matèria cultural. Amb la prudència de qui acaba d’aterrar al càrrec, advertia Riva al juny que abans que res calia buscar-li un contingut, i que tampoc estava clar que calgués un edifici de nova planta per encabir-lo. Al juliol, però, el ministeri ja li estava buscant ubicacions. I ara sembla que l’executiu treballa amb tres opcions clarament definides: la zona posterior de Casa de la Vall, entre els jardins i el solar que va deixar l’antiga Casa del Benefici, enderrocada fa dos anys; l’aparcament del Thyssen, al solar de l’antic hotel Casino, i el futur recinte multifuncional que el Govern té entre cella i cella a la capital, però que no acaba de definir-se.
D’aquestes tres opcions, la que té més butlletes, i que compta segons sembla amb les simpaties del cap de Govern, és la dels jardins de Casa de la Vall. Convé en aquest punt recordar que Sindicatura va convocar el desembre passat un concurs d’idees per al projecte de remodelació de l’espai. S’hi van presentar un mínim de dotze projectes, i l’obertura dels plecs inicialment prevista per al 19 de setembre tindrà finalment lloc el 30 d’octubre –si no es torna a posposar, és clar– en un acte que, per cert, no estarà obert al públic. Es dona el cas que, tal com recorden les bases, l’espai posterior de Casa de la Vall està urbanitzat però no edificat, i el POUP preveu precisament edificar-hi, així que des del punt de vista urbanístic seria perfectament factible aixecar-hi un edifici per acollir-hi el Museu Nacional.
Encara més: les bases ja estableixen específicament que el projecte ha de preveure un espai per ubicar-hi les mesures del blat i altres elements patrimonials avui dispersos pels jardins. L’única pega és que –quina casualitat– Casa de la Vall no té encara entorn de protecció: se’n va arribar a redactar un projecte que s’avenia a la llei del 2003 però que va ser finalment aparcat, i si es compleix el calendari, el definitiu, adaptat a la modificació del 2014, no es redactarà fins al 2021. Se suposa, però, que tot això ja ho hauran hagut de tenir en compte els projectes que concorren al concurs.
L’opció de Casa de la Vall té a favor no només les simpaties d’Espot, sinó també la capitalitat. Just el factor que probablement juga en contra de l’opció del solar de l’antic Casino, adquirit el curs passat pel comú escaldenc i que reforçaria el diguem-ne, clúster cultural que ja conformen ArtalRoc, el CAEE, la biblioteca i el mateix Thyssen. Cal en aquest punt recordar que s’ha parlat d’ubicar-hi des d’un aparcament vertical fins al nou edifici del Comú, que l’únic que està clar és que el solar es destinarà a equipaments i que la cònsol Marín ja va advertir que serà la pròxima corporació la que n’haurà de decidir el destí final.
I arribem per fi al recinte multifuncional, que cada any, pels volts de la Fira d’Andorra la Vella, surt a passejar. El punt fort d’aquesta opció seria amortitzar la inversió i centralitzar grans esdeveniments com els espectacles del Cirque du Soleil –si és que mai tornen–. El dèbil, que és encara un esbós de projecte, i que per no haver-hi no hi ha ni espai, ni pressupost ni calendari. La ministra Riva, en fi, vol tenir decidida la ubicació al novembre, però el cert és que, segons les fonts consultades, ara mateix no se’n descarta cap d’aquestes tres, i fins i tot és possible que n’acabin apareixent de noves. Tic, tac, tic, tac.
Medi ambient, a Radio Andorra en lloc d’Exteriors
Semblava dat i beneït, i que era només qüestió de temps que el ministeri d’Exteriors es mudés a l’edifici històric de Radio Andorra, al Roc del Pui encampadà. Fins i tot se n’havia avançat la distribució: la trentena de treballadors del departament es repartirien entre el semisoterrani i la planta baixa, destinades a oficines i la segona planta, on havien d’anar els despatxos ministerials, amb una sala de reunions a la primera. Doncs bé, finalment no serà Exteriors, sinó Medi Ambient, l’inquilí de Radio Andorra, segons fonts coneixedores. El que no està tampoc clar en aquest cas és el calendari, que depèn, entre d’altres imponderables, de la retirada de l’amiant que s’hi va detctar l’any passat. El canvi de plans sembla obeir a les lluites internes entre els diferents departaments per evitar l’ostracisme que suposa, creuen alguns, canviar el cèntric edifici administratiu per l’incòmode destí encampadà. I la guerra l’ha acabat perdent la cartera amb menys pes.