Victoria Zorzano, a la bústia
La Poste consagra un segell a la locutora més cèlebre de Radio Andorra.
És probablement una de les imatges i, sobretot, dels noms icònics del segle XX andorrà: la locutora Victoria Zorzano, que entre els anys 1940 i 1946 es va llaurar una celebritat internacional des dels micròfons de Radio Andorra, es va convertir en la veu de l’emissora i va patentar el sobrenom de Mademoiselle Aquí. Doncs bé, la Poste li acaba de consagrar un segell –obra de Sophie Beaujard, insigne gravadora francesa– i la sorpresa relativa és que Victoria Zorzano (1908-1998) és encara avui quasi una desconeguda.
L’entrada que li dedica el portal Aquiradioandorra és probablement el més semblant a una aproximació biogràfica del personatge, i l’únic que se n’extreu de forma fefaent és que abans d’espetegar per aquí, arran de la Guerra Civil, havia exercit com a professora de mecanografia en un convent de Madrid –d’aquí el persistent rumor que havia professat com a religiosa–, que es va incorporar a l’estació l’abril del 1940 amb la missió de substituir la primera Mademoiselle Aquí, la badalonina Maria Escrihuela, i que hi va compartir micròfon amb la seva germana, Blasa Zorzano, i amb les Pannetier, mare i filla, que a l’època eren les speakerines franceses. Zorzano, diu Jean Marc Printz, va deixar l’emissora el 1946 per casar-se amb Antonio Font, “concessionari d’automòbils d’Andorra la Vella”, i no es va posar mai més davant d’un micròfon. La resta pertany al món de la rumorologia, com ara que Trémoulet se la va treure de sobre per les simpaties republicanes del seu marit.
En qualsevol cas, en va fer prou amb els seus sis anys a Radio Andorra per convertir-se’n en la veu i també en la imatge, i segons el diari Le Soir –que cita Printz– el 1946 va rebre més de 30.000 cartes dels seus fans, incloses unes quantes demandes de matrimoni. Si punxen al portal Aquiradioandorra, aprofitin per buscar-hi la sèrie de fotografies inèdites cedides per la Fundació Valentí Claverol que hi acaba de penjar: vistes de l’edifici del Roc de les Anelletes –arrasat els anys 90 per aixecar-hi l’hospital– i, atenció, un retrat dels locutors Paul Servant i Montserrat Rodríguez a l’estudi de l’estació, sense data però molt probablement de principis dels anys 50.