Descongelar el lloguer, però a mitges
El ministre Filloy es va treure a la taula de l’habitatge d’ahir una carta –no direm que un as– de la màniga: una nova excepció a la pròrroga dels lloguers vigent des del 2019 que permet la revisió a l’alça, fins a un 10%, dels contractes que vencien aquell any. Atenció, sempre amb l’acord del llogater. Òbviament, l’objectiu de la mesura és donar una mica de peixet als propietaris, que han sigut els grans perjudicats per la congelació decretada pel Govern. Caldrà veure si en fan prou, però el cert és que no queda gaire clar quin és l’incentiu dels inquilins per avenir-se a revisar la renda, sobretot si tenim en compte que el mateix ministre va advertir que la pròrroga dels lloguers que vagin expirant es mantindrà encara per llei durant “uns quants anys”. No va concretar quants, però és impensable descongelar els lloguers fins que es recuperi com a mínim el ritme anterior a la pandèmia i en superem les seqüeles econòmiques, i difícilment adoptarà l’Executiu una mesura tan poc popular abans de les eleccions, i comença a fer baixada. El problema de l’habitatge és complex i només es resoldrà amb un increment de l’oferta, inclosos els habitatges socials avui inexistents i fent aflorar els pisos tancats, un luxe que no ens podem permetre en una situació d’urgència social com la que vivim. El projecte de llei que caldrà aprovar aquest any haurà de concretar, en fi, molts detalls per convèncer el ciutadà de l’oportunitat d’una mesura que molt probablement ni ajudarà els llogaters ni satisfarà els propietaris.