El Casamanya també fa nosa
L’hotel Casamanya està a punt d’ingressar en la il·lustre llista de béns patrimonials que fan més nosa que servei als seus propietaris, que casualment són administracions públiques, perquè no saben ben bé què fer-ne, passen els anys i acaben convertint-se en un maldecap. Radio Andorra en podria ser l’exemple paradigmàtic com abans ho va ser l’hotel Rosaleda, al qual només va salvar una injecció de milions, mai no va quedar clar quants, per convertir-lo en la seu del ministeri de Cultura. La vall del Madriu podria formar tranquil·lament part d’aquesta llista, en un altre àmbit, naturalment: fa disset anys que els comuns batallen per una ordinació que mai havíem tingut tan a la vora però que cada vegada sembla més clar que aquesta legislatura tampoc caurà. El Casamanya només fa sis anys que el magregen: dependències comunals, un hotel, l’escola Montessori, una residència per a la gent gran, una venda, una cessió... Per això genera com a mínim escepticisme el propòsit formulat ahir pel cònsol Mortés de trobar-li un ús definitiu el pròxim curs. És l’enèsima vegada en el mandat i mig que porta al capdavant del Comú que li sentim aquestes o molt similars paraules. El quart, que sembla existir només gràcies al Casamanya, tampoc s’ha mostrat especialment diligent. Es troba a faltar claredat i transparència en el que no deixa de ser una qüestió d’interès públic i la sensació és que aquí tothom deixa passar el temps per endossar-los el mort als pròxims que arribin.