El pacte per les pensions comença avui i comença bé
El pacte d’Estat que ha de reformar el sistema de pensions i garantir-ne la sostenibilitat va abandonar ahir els llimbs per baixar al regne de les coses tangibles. L’acord aprovat ahir per assentiment al Consell General posa per fi fil a l’agulla i ho fa a més amb un calendari gairebé urgent: la comissió que es designarà –cal pensar que de forma immediat– presentarà un dictamen abans de l’1 d’octubre, i la bateria de mesures concretes l’haurà de consensuar el pacte d’Estat abans de l’1 de desembre. A partir d’aquí, el Consell haurà d’aprovar les modificacions legislatives que se’n derivin. Tot això, amb l’horitzó de les eleccions generals del 2023, així que no és aventurat augurar que la reforma es tancarà previsiblement l’any que ve. Especular sobre el contingut és ara mateix un exercici de política-ficció, però convé recordar que l’últim estudi actuarial preveu que a partir del 2025 els ingressos per cotitzacions seran inferiors a les despeses per prestacions, i que caldrà per tant recórrer a la guardiola. Una guardiola que també té data de caducitat: els estalvis del fons de reserva s’esgotaran a mitjans del decenni que ve. Però no hi caben miracles i el ventall d’opcions és reduït: incrementar la cotització, allargar la jubilació, encarir el preu dels punts de la CASS... Caldrà enfrontar-s’hi amb lleialtat, realisme i amb altes dosis de generositat, fugint del tacticisme i de la demagògia. El començament és esperançador. Esperem que l’1 de desembre puguem dir que no ens equivocàvem.