El pont, les cues i els escarafalls
Un pont com els d’abans. Millor i tot, en el cas de les estacions. I això, malgrat el repunt inquietant dels casos actius, que dimarts superaven encara els dos milers, i l’obligatorietat del passaport Covid, que segons el sector no ha passat factura a l’hoteleria. Són dades que aporten una mica d’optimisme davant de l’alarmant situació sanitària, perquè la recuperació econòmica és condició necessària per afrontar aquesta onada i les que puguin arribar. La prioritat ha de ser sempre la salut, però la salut té un cost, i el nostre model de negoci es basa de moment en el turisme massiu. Per això sobten els escarafalls d’algunes belles ànimes quan veuen els carrers plens i les carreteres col·lapsades. No és òbviament la situació ideal, cal arbitrar urgentment mesures que pal·liïn els col·lapses quilomètrics, una pèssima targeta de visita, però és el panorama que hem viscut històricament en ponts com el de la Puríssima i seria un nefast indicador que tot estigués buit. Som 80.000 habitants, vivim majoritàriament del turisme, la nostra xarxa viària és la que és i difícilment desdoblarem vials i carreteres. Per això calen solucions imaginatives. Ho podrien ser el telefèric i el tramvia. Però no serà en el curt ni en el mitjà termini. El que ara mateix no és una solució és menys turistes i menys cotxes.