El vel: avançar-se al problema
El vel a l’escola serà font de controvèrsies inacabables. Avui comprovem com els sistemes andorrà i espanyol deixen la qüestió a l’arbitri de cada centre. Al María Moliner, per exemple, tan sols es prohibeix explícitament ocultar el cap sota una gorra “o similar”. Un vel, entra dintre d’aquesta prohibició? Una norma tan subjecta a interpretacions que està cridada a generar polèmica. La sort és que aquest centre no ha hagut de lidiar amb un cas com el de la nena d’11 anys a qui la família pretén que el Lycée permeti assistir a classe amb hijab. Però és només qüestió de temps. I a l’andorrana, el mateix. Per això la normativa francesa és en aquest punt tan clara com recomanable: no deixa marge a la interpretació ni al particularisme. Prohibint l’ostentació pública de simbologia religiosa, la que sigui, s’estableix un criteri únic i inequívoc, s’estalvien disquisicions bizantines i s’eviten els greuges comparatius: seria demolidor que un centre del mateix sistema o del mateix país permetés dur hijab, i un altre, no. Per això la solució francesa és més justa i més prudent. En realitat, no hi ha lloc a la polèmica, la reclamació de la família està condemnada al fracàs, i de fet, s’arrisca a un expedient per absentisme. I per això mateix Educació s’hauria d’avançar als esdeveniments i establir un criteri clar i general. Perquè un dia el problema que ara té el Lycée es plantejarà a l’andorrana. I poden estar segurs que, si no hi ha una normativa clara, serà més aviat que tard.