Els comptes de la lletera, a la Batllia
Al juny ho augurava Conxita Marsol: al litigi de les transferències del 2017 se li estava posant cara de Batllia. Doncs avui hi és una mica més a la vora, una setena part, per concretar, després que el Govern contestés (que no) al recurs administratiu dels comuns i que la Massana tirés pel dret i aprovés judicialitzar el cas. Hi ha pocs dubtes que els pròxims dies i setmanes el seguiran la resta de comuns. Les posicions estaven fixades des de fa mesos, per no dir anys, i per això mateix no s’acaba d’entendre que l’Executiu hagi esperat literalment fins a l’últim minut per dir-hi la seva. Molt segur s’ha de sentir, d’altra banda, per no haver-se agafat ni tan sols a la mena de transacció que proposaven les corporacions, aquests 1,8 milions d’euros que segons els comptes comunals resulten de calcular les transferències sobre els ingressos efectivament cobrats (la fórmula que d’altra banda defensa l’Executiu, amb l’argument que sempre s’havia fet així i amb la diferència que a l’Executiu li surt 0) en lloc dels 7,6 milions que els comuns demanaven en primera instància i que resulten precisament de l’operació contrària: calcular-les sobre els ingressos liquidats. Com es veu, una discussió bizantina per a uns comptes de la lletera que es dirimiran definitivament a la Batllia. La veritat, si no hi havia intenció de cedir ni un mil·límetre, ens hauríem pogut estalviar aquests mesos de suspens de pa sucat amb oli.