Escoles segures
Des de l’arribada de la pandèmia, el funcionament de les escoles ha estat un dels elements que ha centrat el debat. El març del 2020, els centres educatius va ser el primer que es va tancar i els infants van haver de seguir el curs de manera telemàtica. Al setembre següent, ja es va fer tot el possible perquè les classes fossin presencials i aquest ha estat l’objectiu perseguit des de llavors. Capejar el temporal sense que infants i joves haguessin de tornar-se a tancar a casa, si no és que es contagiaven, és clar. Les mesures adoptades van donar fruits i tothom va veure clar que les escoles eren segures. Argument que s’ha mantingut fins a aquesta tardor, quan potser amb precipitació es van retirar les mascaretes de les aules i la sisena onada va trobar en els menors de 12 anys el millor terreny per expandir-se. De moment la situació sembla redreçada i potser per això van sobtar unes declaracions del ministre de Salut que, en un rampell d’excessiva sinceritat –la frase li va sortir de l’ànima– o de lògic temor, va afirmar “tenir molta por” de la tornada a classe. Potser s’ha generat una alarma innecessària si es té en compte que es prenen precaucions. De 1.400 cribratges, només 54 positius i a excepció de maternal, tothom amb mascareta. Per tant, cal confiar que les mesures adoptades entre Salut i Educació, havent après de l’experiència, seran vàlides per mantenir les escoles obertes, objectiu que de fet, Benazet també va defensar, i segures. Aquesta ha de ser la prioritat.