Espot torna al menjador de casa
Era la tercera ocasió que el cap de Govern compareixia en públic per respondre els neguits dels ciutadans. Les dues primeres van ser en plena pandèmia, i les circumstàncies no són estrictament comparables. L’interès que la fórmula ha despertat es pot mesurar pel nombre de preguntes que es van fer arribar al web visc.ad: una seixantena, quan l’abril del 2020, per exemple, van ser tres centenars i mig. Espot va optar per la proximitat més que per la institucionalitat, va recórrer al seu conegut domini de la distància curta, va exhibir empatia i es va aplicar a recordar l’obra del Govern en matèria d’habitatge i salvaguarda del poder adquisitiu, els dos grans reptes del present i del futur immediat. Ho va fer insistint en les mesures estrella del mandat, des de l’increment, un 22,5%, del salari mínim fins a la pròrroga forçosa dels lloguers que protegeix, va dir, al 70% dels llogaters, passant per les polítiques actives que han posat al mercat de lloguer 770 pisos. Les va anar repetint com un mantra al llarg de l’hora de compareixença. I tot això és cert. Aquest Govern ha pres consciència que estem davant d’un problema estructural, ha posat fil a l’agulla i el que es necessita és temps per quadrar el cercle, ordenar el creixement i incentivar el lloguer sense desactivar l’economia ni frenar la inversió estrangera. Però l’Estela no pot esperar i continua sense resposta la pregunta que va formular a l’inici de l’audiència i que és cada vegada la de més ciutadans: com es pot pagar un lloguer de mil euros amb un salari base?