La tossuda realitat de la inflació
El ministre de Finances va intentar edulcorar la dada, i segons ell el projecte de pressupost que a finals de mes es votarà al Consell té prou “flexibilitat” per adaptar-se a la nova realitat. Però el cert és que l’IPC del 3,4% amb què ara ja definitivament es va tancar el 2021 és una patacada no només per a la butxaca del consumidor, sinó també per a les arques públiques. Només cal recordar que el pressupost es va elaborar sobre la base d’una inflació de l’1,4%, i que ja amb aquesta previsió que s’ha provat més que optimista, temerària, la despesa de personal derivada de l’increment salarial dels funcionaris creixia un 3%. Previsiblement, per adaptar-se a l’IPC real –que tossuda és la realitat– caldrà més que doblar aquesta xifra. I augmentar per aquí vol dir retallar per un altre costat. Això, només pel que fa al sector públic. Perquè l’IPC acabarà repercutint també en els particulars. Pensin només en els lloguers que toqui revisar. És clar que hauria pogut ser molt pitjor si FEDA hagués repercutit l’increment del preu de l’electricitat al rebut de la llum. No ho ha fet i això, i només això, ens ha salvat d’una inflació a l’espanyola, que segons el mateix ministre es podria haver disparat fins al 6,7. Feia un quart de segle que no sentíem xifres com aquestes, i no presagien res de bo. Perquè és obvi que FEDA no podrà congelar indefinidament el preu de la llum. Al Govern li va sobrar optimisme i li va faltar prudència a l’hora de fer les previsions. I ara haurà de fer malabarismes amb els números.